Un món de merda en color

El còmic recorre a la ironia i el sarcasme per plasmar les decepcions laborals

La solitud, la relació de parella, el futur, la incomunicació, el feminisme i també el món laboral són alguns dels temes que apareixen a les vinyetes i còmics de les nou il·lustradores que protagonitzen l’exposició Constel·lació gràfica, que fins al 14 de maig es pot visitar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

Les nou artistes de la mostra són dones que pertanyen a la generació millennial, que van créixer i començar a formar-se durant els anys 80 i 90 del segle passat, moment en què “la meritocràcia” i “l’esforç té premi” eren expressions que tenien sentit. Aleshores la majoria de feines, a Espanya i a part del món, eren per tota la vida i ni internet ni l’especulació desbocada havien trencat l’ambició i l’esperança d’aconseguir una vida millor que la dels pares.

Els desenganys, frustracions, abusos i la desprotecció del món laboral amb què s’han topat les autores a mida que s’han professionalitzat es plasma en l’obra de la majoria. Amb formes i colors diversos i narratives carregades d’ironia, sarcasme o resignació, la quotidianitat és una part fonamental de la seva expressió artística i professional.

Dibuixar i pagar factures

L’exposició del CCCB arrenca fent un recorregut ràpid per la història més recent del còmic a l’espectador. No per les historietes de superherois més populars, sinó per una línia de vinyetes més compromesa amb la realitat, d’orígens alternatius, molt lligada al fanzín i a les fires d’autoedició. I acte seguit, entra a l’univers de Bàrbara Alca, de Marta Cartu, de Genie Espinosa, d’Ana Galvañ, de Nadia Hafid, de Conxita Herrero, de María Medem, de Miriampersand i de Roberta Vázquez.

“Vull poder pagar les factures i viure”, diu Roberta Vázquez a l’entrevista en vídeo que hi ha al seu apartat de la mostra (cada autora té una vídeo-entrevista), una afirmació que pràcticament totes fan seva. També recorda que “abans, a les xarxes socials (primer Facebook i després Instagram), si t’ho curraves podies monetitzar la feina. Ara ja no”.

Cap d’elles és la primera a parlar de la feina mitjançant historietes. Tampoc ho pretenen. Norma Comics, editorial i botiga de referència del sector, destaca les obres Foster y Val: los trabajos y los días (de Harold Rudolf Foster), ¡Te llamaremos…! O cómo sobrevivir a una entrevista de trabajo (de Mathilde Ramadier), Cuando el trabajo mata (d’Hubert Prolongeau, Grégory Mardon i Arnaud Delalande) o Esclavos del trabajo (de Daria Bogdanska). Experiències diverses sobre l’ofici de dibuixar des de diferents punts de vista i edats dels autors.

En la mateixa línia temàtica l’editoral Astiberri, especialitzada en còmic, ofereix títols com L’hivern del dibuixant (de Paco Roca), Emotional tour. Diarios itinerantes (de Roca i Miguel Gallardo), Desocupado (de Lewis Trondheim), Alec 1. Cómo ser artista (d’Eddie Campbell) o Mediocre (de Néstor F.).

I per a qui vulgui més varietat de títols, aquest fil del cineasta Borja Crespo és una bona recopilació.