Una indústria amb poques dones

Trobar una operària en una indústria química o una paleta en una obra és excepcional, i és que hi ha professions on el biaix de gènere és molt acusat. Les solucions passen per fer canvis en la formació evitant estereotips o per incorporar la dona en àrees tradicionalment masculinitzades en què falta personal.

La planta de Coatresa a Santa Perpètua de Mogoda (Barcelona) compta amb un centenar d’operaris, dels quals només quatre són dones. És un exemple de la desigualtat de gènere en el sector industrial, que augmenta en el cas de personal tècnic i d’alts càrrecs. “A nivell de responsables, no trobo dones. Quan he intentat fer una selecció de personal amb discriminació positiva, hem hagut de tirar enrere”, explica la CEO de l’empresa, Ariadna Marín.

És molt difícil trobar dones en el sector industrial químic, com l’empresa Coatresa, que fabrica motllos i recobriments antiadherents i anticorrosius. Marín és una excepció en el món de la direcció i ha viscut situacions “esperpèntiques”, com quan en una fira un client que sabia que era la CEO li va demanar que li portés un cafè, cosa que no hagués passat si fos un conseller home.

Marín creu que en una empresa familiar o dirigida per una dona acostuma a haver-hi menys discriminació a l’hora de contractar, un fet que també ha millorat amb l’equiparació dels permisos de maternitat i paternitat: “Abans hi havia certa reticència per part d’alguns col·legues a contractar noies joves”. Marín presideix la Comissió de Talent de la comunitat de les empreses industrials internacionalitzades Amec, forma part del comitè executiu de la Cambra de Sabadell i del lobby amb visió femenina Grup 7 per fomentar la participació de dones.

El biaix en l’ocupació

A Catalunya, l’any 2021 hi havia 3,4 milions de persones ocupades, repartides en 1,8 milions d’homes i 1,6 milions de dones. Aquesta diferència és més acusada en sectors com la indústria, amb prop de 406.000 homes i 172.000 dones, la construcció (196.000 i 17.000) i l’agricultura (45.000 i 7.000), segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Les dones ocupades a la indústria a Catalunya representen el 30% del sector, 3,8 punts percentuals per sobre de la mitjana espanyola, però molt per sota de l’ocupació total a la comunitat, on les dones suposen el 47% del total. “Aquest 30% es troba en una part important en els processos productius, no en els treballs tècnics, mentre que als llocs de treball qualificat, la infrarepresentació és més elevada”, afirma Cristina Torre, secretària d’Acció Sindical i Transicions Justes de CCOO de Catalunya.

“Les propostes per incorporar la dona per erradicar aquesta bretxa de gènere les hem de fer a través del Pacte Nacional per la Indústria o de polítiques industrials. Hem d’activar una bateria de mesures perquè el sistema és patriarcal i s’ha de corregir des de les fases inicials de l’educació, de cara a com les noies decideixen els seus estudis i sectors professionals”.

Per a Torre, quan una empresa industrial es proposa en el seu pla d’igualtat incorporar dones a serveis tècnics ho té molt complicat. “És pràcticament impossible contractar una dona mecànica. I si no hi ha, com es canvia? No podem obligar-les a estudiar el que no volen, però també hi ha una distorsió d’accions d’ocupació i d’adaptació d’aquestes professions a l’activitat de les dones”. En aquest sentit, exemplifica que hi ha malalties posturals més típiques de dones perquè moltes màquines estan dissenyades per al cos i l’altura més característiques de l’home.

Què ha passat en els últims 10 anys?

La indústria catalana compta amb 172.000 dones, una xifra superior a les 166.000 del 2011, però molt inferior a les 190.000 del 2020. A la construcció, l’ocupació femenina ha caigut un 19% en 10 anys, mentre que la davallada més destacada s’ha donat a l’agricultura, amb un 50% menys de dones.

Per a Nardi Fuertes, secretari d’Acció Sindical d’UGT FICA (Federació d’Indústria, Construcció i Agro) de Catalunya, cal canviar la mirada empresarial perquè hi hagi més dones en aquestes àrees. “Estem treballant moltíssim perquè es permeti l’entrada de dones a les obres, però hi ha reticències per part de les patronals a fer-ho. Per què? Per què si ho fan, han de tenir vestuari i lavabo propis, per exemple, i tenen altres prioritats”.

Incorporar la dona en feines tradicionalment masculinitzades en què falta personal podria millorar l’ocupació i reduir el biaix de gènere. “A la construcció, es queixen de manca de mà d’obra i no enfoquen la visió cap a les dones, per incloure-les i equilibrar aquesta bretxa”, assegura Fuertes. Es dona la circumstància que a la direcció i en departaments tècnics sí que és més fàcil trobar dones arquitectes i directores d’obres, però les paletes són pràcticament inexistents.

En el cas de l’agricultura, la visió del dirigent de FICA és clara: “Les patronals prefereixen homes, i no hi ha explicació lògica per no incloure les dones, perquè avui dia la tecnologia permet equilibrar l’única diferència que pot haver-hi, la qüestió física. Hi ha tasques que les pot fer tant una dona com un home”.

En la indústria, les empresàries en òrgans de decisió són molt minoritàries i, per a Fuertes, les perspectives no són encoratjadores. “Evidentment, hi ha alguna dona, però el número és insuficient. M’agradaria dir que estem avançant moltíssim, però no és veritat. Les coses han canviat i no és la mateixa situació que fa trenta anys, però encara hi ha una bretxa molt gran. Hi ha moltíssima discriminació cap a les dones”.

Els rols de gènere

Des de la patronal Foment del Treball, la tècnica del departament de Relacions Laborals i Afers Socials, Mireia Recio, considera que gran part dels problemes de desigualtat es deuen a una tardana incorporació de la dona al mercat laboral històricament i als estereotips socials. “Això comporta que els nois i les noies facin una elecció formativa basada en aquestes suposicions de rols i aquesta elecció formativa normalment determina el sector i l’ocupació en el qual s’incorporaran al mercat laboral”.

Per a Recio, la manca de corresponsabilitat entre dones i homes en l’assumpció de les mesures de conciliació de la vida familiar i laboral també juga en contra, com demostra el fet que més de la meitat de les dones dediquen entre 3 i 4 hores al dia a la cura dels fills i filles, quan en el cas dels homes, generalment dediquen entre 1 i 2 hores, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

La patronal apunta als espais de concertació, el diàleg social i la negociació col·lectiva per trencar amb aquestes barreres i potenciar la igualtat de gènere per tal que “cap element aliè al mèrit i la capacitat intervingui en l’accés al lloc de treball i al seu desenvolupament en plenitud en el mercat laboral”.

Suplir les jubilacions

L’informe ‘Les dones en el sector industrial a Catalunya’, publicat el 2018 en el número 1 dels Papers de l’Observatori de la Indústria del Departament d’Empresa i Treball, contemplava un escenari segons el qual en 10 anys hi hauria 75.000 jubilacions al sector industrial català, un fet que representaria una oportunitat per atreure i retenir talent femení.

L’estudi subratlla que les dones titulades estan infrarepresentades en els llocs de direcció i gerència: només el 13% de dones amb estudis universitaris ocupen aquesta posició enfront del 26% dels homes. En canvi, estan sobrerepresentades en els llocs administratius i comptables: el 25% de les titulades universitàries enfront d’un 6% dels homes.