Les vergonyes del periodisme, ‘Al descubierto’

El relat sobre el desenllaç del moviment contra els abusos sexuals #Metoo serveix a la pel·lícula per posar sobre la taula la precarietat laboral i les pressions del sector

Al descubierto (2022) és l’adaptació cinematogràfica del llibre She said de Rebecca Lenkiewicz i escenifica tota la trama d’investigació periodística que va destapar els abusos sexuals del famós productor nordamericà Harvey Weinstein. El 2017, dues reporteres del New York Times, Megan Twohey i Jodi Kantor -interpretades per Carey Mulligan i Zoe Kazan, respectivament- van desencadenar, amb la publicació de diversos articles, el moviment conegut arreu del món com a #Metoo. D’aquesta manera es van trencar dècades de silenci al voltant dels abusos i agressions sexuals a Hollywood i, després, a la resta del món. 

La pel·lícula deixa al descobert no només la cara més voraç i despiadada del món del cinema i l’omertà que embolcalla el poder i els abusos que se’n poden derivar, sinó també les pressions externes d’un periodisme cada cop menys valorat en un món d’immediatesa i pescaclics. Un ecosistema cada cop més precari i en què, si vols dedicar-te a investigar lliurement, t’enfrontes a tarifes generalment irrisòries per peça publicada. 

Així com altres films del gènere periodístic comTodos los hombres del presidente o Spotlight mostren amb detall els engranatges de la investigació, en aquest cas el pes recau sobre les dones. Són elles les assetjades i també les que descobreixen la trama d’abusos i agressions incessants a la indústria cinematogràfica. Durant els 129 minuts de la pel·lícula s’hi pot apreciar la delicadesa i rigorositat amb la qual es tracta la col·lecció de proves i testimonis per part de les periodistes, amb l’objectiu de trobar un indici de veritat. La pel·lícula transmet la pressió i la sensació de perill imminent que envolta les periodistes que aprofundeixen en casos complexos i que, en aquest cas, deriva en la descoberta d’un entramat d’abusos. 

Risc de mort

L’any passat, el 2022, 86 periodistes i treballadors de mitjans de comunicació van ser assassinats a tot el món. Un cada quatre dies, segons dades de la UNESCO, la qual cosa posa de manifest els riscos i vulnerabilitats als quals continuen enfrontant-se molts periodistes per exercir la professió. Assassinats per motius diversos, com a represàlia per informar sobre el crim organitzat, conflictes armats o l’auge de l’extremisme, per cobrir temes delicats com la corrupció, els delictes contra el medi ambient, l’abús de poder i les protestes. Xifres que haurien de servir per recordar com creixen les fissures als sistemes de l’Estat de dret arreu del món i que demostren com els Estats incompleixen l’obligació de protegir els periodistes. 

El 17 de gener d’aquest mateix any es va celebrar una taula rodona per parlar sobre ciberassetjament a dones periodistes. Un fenomen en auge i que, segons una enquesta global de la UNESCO, el 73% de les dones periodistes ha patit en algun moment de la trajectòria professional. Sense anar més lluny, una situació que també ha experimentat la periodista d’El Periódico i col·laboradora de Catalunya Ràdio Sara Gonzàlez des que va destapar el cas del diputat de Junts per Catalunya Francesc de Dalmases. 

Gonzàlez manifestava, en una entrevista a Catalunya Ràdio, que parlar de temes relacionats amb la defensa dels drets humans, el feminisme, la política o la denúncia del crim organitzat desperta un assetjament en línia “encara més gran” ,perquè “sacsegen l’statu quo”. D’altra banda, la periodista assegura que les vivències personals “acaben derivant en conseqüències professionals” que poden lesionar la llibertat de premsa i, per tant, el dret a la informació i la democràcia. 

Així doncs, la pel·lícula Al descubierto posa en evidència les mancances i febleses d’un sector que, paradoxalment, encara castiga la veritat, la investigació i, també, les dones que tenen veu.