“El coneixement té una utilitat per si mateix, no és servil”

Fa unes setmanes l’estudiant Gabriel Felipe Plaza va ser notícia. Va obtenir la millor nota a la selectivitat a la Comunitat de Madrid, un 13,964, i en ser preguntat per Carles Francino durant una entrevista al programa La Ventana de la SER, el jove va afirmar que volia estudiar Filologia Clàssica. Si, amb aquesta nota pot accedir a estudiar a qualsevol estudi universitari, podria estudiar Medicina si així ho volgués. Però ha escollit Filologia Clàssica, la titulació on s’estudien el llatí i el grec, entre altres llengües i coneixements, i que té una nota de tall d’un 5 a la Universitat de Barcelona o un 7 a la Universidad Complutense de Madrid.

“Les humanitats serveixen per desenvolupar les capacitats del ésser humà”, afirma el professor de Filosofia Eduardo Infante en ser preguntat per aquesta polèmica. I és que arran d’aquesta entrevista al noi les xarxes socials es van omplir de comentaris barroers. “Quina merda de carrera!”, etzibava un usuari a Twitter. L’escriptora Irene Vallejo, autora de l’assaig El infinito en un junco (editat per Siruela en castellà i per Columna Edicions en català), va estudiar Filologia Clàssica i ha sortit en defensa de Gabriel i els humanistes com ell. “Les idees sense promesa de lucre es consideren capritxos somiadors, una supèrflua claveguera de temps i talent”, lamentava a la seva columna a El País Semanal. Però “a través de la filologia també es pot ajudar els altres”, afegia Vallejo al seu Twitter.

També ha viscut aquesta incomprensió en primera persona Marcos G. Yanes, un jove de 23 d’anys que ha estudiat un grau en Filosofia a la Universitat d’Oviedo, davant la incredulitat de familiars i amics. “Quan vaig dir que volia estudiar Filosofia hi havia molta gent que no ho entenia, em deien que era com tirar al fem quatre anys”, explica. Només han acabat la seva promoció una vintena d’estudiants, lluny de les 80 o 90 places que normalment ofereixen les universitats per a un grau. Tot i això, Marcos es mostra molt satisfet i assegura que la Filosofia “és una molt bona base per estudiar altres àmbits, com una carrera científica”. A més, opina que és “molt útil tenir una persona que organitzi el pensament formal a qualsevol empresa”.

Eduardo Infante, autor de Filosofía en la calle i No me tapes el sol (Ariel) i Gastrosofía (Rosamerón), critica l’obsessió d’alguns pares per buscar la utilitat als estudis des de l’etapa d’infantil i sosté que “el coneixement té una utilitat per si mateix”. Recorda com a l’antiga Grècia les arts servils eren pròpies dels esclaus que desenvolupaven un ofici, mentre que les arts liberals eren l’alta educació i l’alta cultura que gaudien els ciutadans lliures. “La gent no és conscient què l’esclau avui en dia és el treballador modern”, afirma.

El professor lamenta que la nova llei educativa aprovada l’any 2020, la LOMLOE, hagi eliminat l’assignatura d’Ètica de l’educació secundària. Els canvis a les lleis educatives responen al que marca l’informe PISA que fa l’OCDE (Organizació per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic​). “Una institució no democràtica marca els conceptes i les línies de la nostra educació i això ha convertit l’escola en una fàbrica d’empleats”, apunta Infante. El filòsof recorda que el concepte d’educació pública, gratuïta i obligatòria sorgeix amb la Il·lustració perquè “no pot haver-hi república sense ciutadans”. Ara, en canvi, hi ha ciutadans que tot i saber molt sobre la seva professió, “no saben res sobre com funciona la nostra democràcia”, destaca l’autor.

“Em fa mal en l’ànima veure alumnes que tenen capacitats per a l’art, per exemple, i que la seva família no els deixi seguir aquest camí”, assevera Infante. Però també té alguna satisfacció com veure com el seu exalumne, el Marcos, està acabant el màster per ser professor de Filosofia com ell: “crec que la feina del mestre de filosofia és molt més que ensenyar els clàssics, és ensenyar-te a pensar”. Per al jove Gabriel és una qüestió de supervivència: “És millor estudiar el que t’agrada. Prefereixo la felicitat a l’èxit segur”.