Les dones i els treballadors amb contacte directe amb clients, els més exposats a abusos

La bretxa de gènere és major quan es tracta de casos d’atenció sexual no desitjada

Les dones i els treballadors de primera línia (els que treballen amb clients) són els més exposats als riscos de comportaments socials adversos al treball arreu d’Europa. És a dir, a intimidació, assetjament, violència, abús verbal, amenaces i atenció sexual no desitjada, entre altres. L’enquesta telefònica europea sobre les condicions de treball d’Eurofound l’any 2021 revela que, de mitjana, el 12,5% dels treballadors de la Unió Europea (UE) va experimentar alguna situació d’aquesta mena durant aquell any. I que la proporció de dones que ho va suportar va ser sistemàticament superior a la dels homes. A més, patir aquests comportaments pot tenir repercussions importants en la salut, tant mental ―esgotament, ansietat i depressió― com física.

Els treballadors que tracten amb clients tenen el doble de probabilitats d’experimentar aquestes violències en comparació amb qui no té tracte amb desconeguts. Però la situació és “especialment greu”, segons l’enquesta, per als treballadors de primera línia, els que tenen contacte directe amb altra gent i han de fer la feina presencialment. El personal sanitari, per exemple, va declarar un nombre d’incidències d’atenció sexual no desitjada més de tres vegades superior al de la mitjana de la UE (5,7% davant de l’1,7%).

La bretxa de gènere és rellevant quan es tracta de casos d’atenció sexual sense consentiment. Aleshores, les dones tenen 3,6 vegades més probabilitats de patir-la que els homes. Encara més, la probabilitat de què una dona jove (de 18 a 34 anys) denunciï un acte d’aquesta mena és 11 vegades superior a la d’un grup d’homes de més de 50 anys. Entre dones, també hi ha diferències: una dona jove té 3,5 vegades més possibilitats de denunciar atenció sexual no desitjada que una de 50 anys.

Els homes agressors mantenen la feina, les dones víctimes no

En aquesta línia, un altre estudi centrat en Finlàndia i publicat a The Quarterly Journal of Economics demostra que, després d’un “incident violent”, les víctimes viuen un descens de la feina que dura almenys cinc anys. Quan es tracta d’una disputa entre dos homes a la feina, els agressors experimenten repercussions negatives significativament majors que les víctimes. Les taxes d’ocupació disminueixen un 12,3% per als agressors i 7,5% per a les víctimes. Però quan l’agressor és un home i la víctima una dona, llavors la taxa de treball del primer cau una mitjana de 7,1% els cinc anys següents, mentre que la de la víctima cau un 9,1%.

La causa d’aquestes diferències, segons l’informe, recau en el poder econòmic dels agressors, que sempre és superior al de les víctimes i atenua les conseqüències d’una agressió a la feina. D’altra banda, la proporció de dones a l’empresa cau després d’una agressió entre un home i una dona. Aquesta davallada s’explica per dos factors: les dones que ja treballen a la companyia marxen i la proporció de dones en noves contractacions es redueix. Però això només passa en empreses dirigides per homes. Contràriament, en les dirigides per dones, els homes tenen menys probabilitats de mantenir-se ocupats després d’atacar una companya de feina.