“Apaga el comptador i continua treballant”

Fitxar a la feina no soluciona l’oasi per cobrar les hores extra

Fa poc més de tres anys, el maig del 2019, entrava en vigor una mesura que pretenia ser revolucionària: fitxar a la feina passava a ser obligatori. Amb aquest moviment, l’exministra de Treball, Magdalena Valerio, volia acabar amb els excessos de jornada i les hores extra no remunerades. Així, aquesta mesura pretenia combatre la precarietat laboral i, tal i com s’assenyalava al text, volia aconseguir que la “flexibilitat” no es convertís de manera reiterada en un “incompliment sobre la jornada màxima”. Tot i això, actualment, les dades mostren que fitxar a la feina s’ha convertit en un pur tràmit i que la mesura ha fracassat.

Tant és així que, segons les dades que recull cada trimestre l’Institut Nacional d’Estadística (INE), les hores extra no remunerades de l’últim període abans de l’aplicació de la mesura eren inferiors a les actuals. Concretament, el primer trimestre de l’any 2019, els treballadors espanyols van treballar 2.636.700 hores sense ser recompensats, mentre que, entre el juliol i el setembre de l’any passat —període amb les dades disponibles més recents—, ho van fer en un total de 2.701.300 hores. Així doncs, no és només que el nombre d’hores extra no remunerades no hagi baixat com s’esperava, sinó que, a sobre, aquestes han viscut un lleuger augment.

“En diverses ocasions m’han demanat que aturés el comptador i continués treballant”, explica a La Fàbrica Digital un treballador d’una Big four (sobrenom que reben les quatre consultories més grans del món: Deloitte, PwC, Ernst & Young i KPMG). També relata llargues nits de treball i reunions passada la mitjanit, quan el seu horari laboral finalitza, teòricament, a les 18 hores. Segurament, fets com aquest van fer que el 15 de novembre passat, segons va avançar la setmana passada El Confidencial, aquestes empreses rebessin una inspecció de treball per sorpresa per controlar els horaris abusius que practiquen. Tot i això, un altre treballador d’una d’aquestes quatre grans consultories explica que tot i que els horaris poden arribar a ser abusius, en el seu cas, aquestes hores poden ser recuperades o remunerades.

Recuperar les hores: l’opció preferida

Des del món empresarial afirmen que aquesta mesura no ha provocat cap canvi respecte al que es feia anteriorment. De fet, la responsable de Recursos Humans de Pimec, Ariadna Guixé, diu que la implementació de la mesura no ha fet que s’haguessin de pagar més hores extra, ja que recuperar-les ha estat la solució més efectiva per les empreses. A més, la directora de l’àrea de Treball de la patronal, Sílvia Miró, explica que aquesta normativa no va aportar “res de positiu ni per l’empresa ni pels treballadors”. Segons Miró, la mesura vetlla per la “presencialitat”, mentre que deixa en segon terme la “productivitat” i l’“eficiència”. Així, ella creu que aquesta eina no afavoreix les “tendències laborals a les quals s’estava avançant prèviament, com la flexibilitat horària”. La directora de l’àrea de Treball, per altra banda, també relata que aquesta norma té certs problemes, com el teletreball o les feines que es realitzen fora dels centres.

“Nosaltres no cobrem les hores extra, però si és cert que podem compensar-les sortint abans quan tenim menys volum de feina”, explica el Robert, que treballa en una gran multinacional catalana. Ell mateix, però, diu que el problema que es troben molts companys és que acumulen massa hores i, per volum de feina, acaben sense poder recuperar-les mai. A part, detalla que aquesta compensació ha de ser sempre agafant hores puntuals, és a dir, que si acumulen vuit hores de feina addicional, no se’ls permet agafar-se un dia lliure, sinó que les han de repartir.

Fora del diccionari de les start-ups

El Jordi, que treballa en un unicorn català —dit d’aquelles empreses tecnològiques que han rebut una valoració de més de 1.000 milions d’euros—, relata que el “concepte” de les hores extra “no existeix” a la seva empresa. D’aquesta manera, doncs, la start-up ni paga ni deixa recuperar les hores que els treballadors fan de més. A part, també explica que ells només fitxen a l’entrar a la feina, i no pas al sortir, fet que evidencia que la tecnològica no controla els horaris dels seus treballadors, tal com marca la llei.

En una situació similar es troba una treballadora d’un consistori del Maresme: “L’Ajuntament va decidir deixar de pagar les hores extra fa uns anys”. Diu que, tot i que fitxen, les hores tampoc poden ser recuperades. Així, sorprèn que ni tan sols a diferents sectors de l’administració, la implementació de fitxar a la feina hagi afavorit la una remuneració de les hores de més. Aquesta treballadora afegeix que els únics que sí que cobren les hores addicionals que fan són els policies.

D’aquesta manera, tres anys i mig després de la implantació, el sistema que havia d’acabar amb la “precarietat laboral” ha fracassat i les dades mostren que se segueix lluny d’aconseguir que les hores extra es remunerin. De fet, segons la responsable de recursos humans de Pimec, mentre no hi hagi una norma que canviï la regulació de les hores extra, que actualment es permet que siguin recuperades, “les empreses seguiran trobant camins que els surten més a compte, ja que no estan obligades ha pagar-les”.