Apujar el salari mínim no aviva la inflació

Equitat: La directiva europea sobre salaris mínims adequats funciona com a escut protector davant la pujada dels preus.

Els exemples dels Estats Units i Alemanya il·lustren que l’impacte dels augments del salari mínim en la inflació no només és insignificant, sinó també de caràcter temporal, atès que els increments dels preus es concentren en els mesos següents a la pujada del salari mínim i baixen passat un temps. Per consegüent, en comptes d’avivar la inflació garantint salaris mínims adequats i una negociació col·lectiva intensa, la directiva de la UE sobre salaris mínims funciona com un escut contra l’impacte negatiu de la pujada dels preus per assegurar que, específicament, els treballadors amb salaris baixos puguin continuar pagant els productes essencials.

En una entrada recent de blog, un dels membres del Comitè Executiu del Banc Central Europeu (BCE), Philip R. Lane, afirmava que l’increment de la inflació el 2021 es pot atribuir principalment a factors temporals relacionats amb la pandèmia i que s’espera que, a poc a poc, torni a nivells normals. En efecte, l’elevada inflació actual es deu, sobretot, a factors temporals esporàdics, com ara els efectes estadístics bàsics, els colls d’ampolla en la producció i el lliurament i l’evolució dels preus de l’energia. La influència d’aquests factors disminuirà al llarg del 2022 o no formarà part del càlcul interanual de la inflació.

No hi ha perill d’espiral

Les dades del BCE il·lustren que, a la llum de l’augment moderat dels salaris negociats, no hi ha perill de pressions inflacionistes a través de l’anomenada espiral de preus i salaris: el 2020 i el 2021 els salaris negociats van romandre en tot moment per sota de l’objectiu d’inflació del BCE del 2 %!

A més, l’evolució de la quota salarial –calculada com la part de la renda nacional representada per la remuneració del treball en forma de sous, salaris i altres beneficis– demostra que les persones assalariades han estat les perdedores de la pandèmia. Arran de la forta baixada del PIB el 2020, la quota salarial, en realitat, va créixer durant la crisi aquell any. No obstant això, durant la recuperació, el 2021 la quota salarial va caure fins i tot per sota dels nivells d’abans de la pandèmia i, segons les previsions, no s’espera que augmenti el 2022 i el 2023. Com que s’espera que el seu nivell segueixi per sota del prepandèmic, la previsió justifica, de fet, les demandes d’augments salarials més grans i mesures que donin suport a aquest objectiu, com és la directiva sobre salaris mínims adequats.

Les dades palesen que les persones assalariades han estat les grans perdedores de la pandèmia

Una anàlisi de l’impacte de les pujades del salari mínim en la inflació als Estats Units va demostrar que un augment del 10 % del salari mínim du a una pujada de la inflació del 0,36%. Aquest resultat es veu confirmat per una anàlisi recent de la situació a Alemanya que va calcular l’impacte inflacionista de la pujada del salari mínim a 12 euros anunciada pel nou Govern. L’estudi va concloure que la pujada del 15 % del salari mínim prevista del juliol a l’octubre del 2022 incrementarà la inflació al 0,25 %, aproximadament. Per posar això en perspectiva: la revocació de la reducció de l’IVA induïda per la covid-19 el juliol del 2020 per a la segona meitat del 2020 va representar, si fa no fa, l’1 % de la inflació el 2021 en termes interanuals.

Negociació col·lectiva forta

En comptes d’argumentar que l’adopció de la directiva sobre els salaris mínims adequats impulsarà la inflació, el seu impacte real és el contrari. Un augment de la inflació afecta molt més els treballadors de salaris baixos que els treballadors amb salaris més alts. Per tant, un increment dels salaris mínims és important per protegir el poder adquisitiu dels treballadors de salaris baixos, la qual cosa també té un efecte positiu en la demanda per al conjunt de l’economia. De la mateixa manera, una cobertura elevada de la negociació col·lectiva garanteix un nivell salarial global més alt a través de la prima salarial garantida per convenis col·lectius.

Així doncs, salaris mínims adequats i una forta negociació col·lectiva forta són els escuts més eficaços contra l’impacte de la inflació per garantir que, en particular, els treballadors de salaris baixos puguin pagar productes essencials. D’aquesta manera, un salari mínim adequat i una negociació col·lectiva forta també contribueixen a combatre les formes de desigualtat salarial, que s’han accentuat durant la pandèmia. Garantint un salari mínim adequat i una negociació col·lectiva forta, la directiva ajuda a augmentar la quota salarial i, consegüentment, garanteix que els treballadors que van mantenir vives les economies i les societats al llarg de la pandèmia rebin la seva part justa dels augments de productivitat durant la recuperació impulsada per la demanda.

Uns salaris mínims justos ajuden a garantir una recuperació econòmica socialment adequada

Una altra conseqüència macroeconòmica de la directiva sobre salaris mínims és el seu efecte positiu en les finances estatals, en dos vessants. En primer lloc, posa fi a un model empresarial basat en el pagament de salaris inadequats i injustos, que transfereix la responsabilitat de garantir que un treballador es pugui guanyar la vida a l’Estat, el qual ha de completar els salaris mitjançant crèdits fiscals o beneficis laborals. En segon lloc, en impulsar la demanda interna, els salaris mínims justos i una negociació col·lectiva forta també contribueixen a fer que l’Estat generi més ingressos mitjançant un augment dels impostos i les cotitzacions a la Seguretat Social. És a dir, el pressupost de l’Estat no es beneficia només de la reducció de les despeses, sinó també de l’increment dels ingressos.

És cabdal no repetir els errors comesos després de la crisi del 2008-2009, quan l’austeritat, la devaluació interna, la congelació dels salaris mínims i el desmantellament dels sistemes de negociació col·lectiva van prolongar la crisi amb conseqüències socials de vegades dramàtiques. A banda de totes les raons morals, hi ha raons macroeconòmiques imperioses per les quals la directiva sobre salaris mínims és un element essencial del canvi de paradigma en la gestió de la crisi actual. Per tant, constitueix l’eina adient en el moment oportú per tal d’evitar les conseqüències negatives de la inflació i garantir una recuperació econòmica socialment adequada.

*Aquest article es va escriure abans de la guerra a Ucraïna.
Institut Sindical Europeu (ETUI)
Confederació Europea de Sindicats (CES)

[Aquest article va ser originalment publicat a Alternativas Económicas l’abril de 2022]