S’ha aprovat la baixa menstrual. I ara, què?

Comissions Obreres veu complicat poder traslladar la normativa a les empreses privades

A l’Andrea li van diagnosticar endometriosi fa un any i mig. Des de llavors pot treballar a l’hospital prenent antiinflamatoris però, fins que va trobar una ginecòloga que fes cas a les seves queixes, a vegades anava a la feina amb dolors intensos. 

“És com si algú em cremés des de dins. Entre el zero i el deu diria que, en els pitjors casos, el dolor que sentia superava el vuit”, descriu. Cada mes es podia estar dos dies sense poder fer vida normal. Suors, vòmits i, fins i tot, haver de trucar el 112 són vivències que ja ha experimentat.  

Ella forma part del 88% de dones espanyoles que han anat a treballar tot i patir dolors incapacitants i freqüents provocats per la menstruació, segons les dades recollides en una enquesta de 2021 per la marca de cura íntima Intimina. 

Dijous passat, Espanya es va convertir en un país pioner a Europa després d’aprovar la baixa menstrual. Aquest dret laboral s’aplica a les dones i persones menstruants que hagin de faltar a la feina per dolors intensos relacionats amb la regla. Per ara, la nova mesura no contempla un màxim de dies, de manera que es pot començar a cobrar des del primer dia, a diferència d’altres tipus de baixa. 

La baixa, una ajuda o un obstacle laboral més?

“He tingut la sort que, en un hospital, que és un entorn molt feminitzat, la gent m’entén i no posa en dubte els meus dolors quan he de faltar a la feina”, raona l’Andrea. A altres sectors i empreses, la realitat pot ser una altra.

Una de les majors preocupacions després de l’aprovació de la baixa laboral és si estigmatitzarà la dona a l’hora d’aconseguir una feina. “Valorem positivament que es lluiti contra el tabú que suposa parlar de la menstruació i sempre reclamem polítiques públiques que portin aquesta mirada feminista. Tot i això, sí que veiem dificultats en el trasllat de la normativa a les empreses privades“, assenyala Mentxu Gutiérrez Jiménez, secretària de Dones i polítiques LGTBI+ de Comissions Obreres de Catalunya (CCOO).

Segons la portaveu, els plans d’igualtat són l’eina més efectiva per combatre aquest tipus de discriminació laboral. Però “la majoria de les 6.600 empreses amb més de 50 treballadors d’arreu de Catalunya que tenen l’obligació d’implementar un pla d’aquest tipus no ho fa. Les entitats que el compleixen no arriben a les 800”.

Aquesta falta de conscienciació per part de les empreses és difícil de combatre. I més quan falten recursos. Gutiérrez argumenta que “no hi ha mitjans per a la negociació de plans d’igualtats. Els sindicats es veuen obligats a assumir aquestes negociacions amb recursos propis, també en empreses on no hi ha representats sindicals”. A banda, CCOO també demana més vigilància i seguiment i un enduriment de les sancions.

Girona, pionera abans que l’Estat espanyol

L’Ajuntament de Girona fa temps que permet a les treballadores demanar el permís menstrual. La mesura es va aprovar el juny de 2021 i va entrar en vigor a principis de l’any següent, coincidint amb la tornada a les oficines després d’un període de teletreball. Així, el municipi es va convertir en pioner a l’Estat espanyol.

El centre posa a disposició de les treballadores vuit hores al mes o la part proporcional corresponent a la jornada reduïda. Fins ara, confirma que sis persones l’han demanat i dues l’han fet servir tres vegades, encara que no disposa del total d’hores que ha demanat cadascuna. El temps de baixa s’ha de recuperar en un període màxim de tres mesos. De moment, no s’ha denegat a cap treballadora.

A altres indrets de Catalunya també han adoptat la mateixa mesura. A La Paeria, l’Ajuntament de Lleida, les dones formen la majoria de la plantilla. L’agost de l’any passat es va aprovar un segon Pla d’Igualtat de Gènere Intern que també inclou un permís de vuit hores al mes per absentar-se de la feina. Però, a diferència de Girona, aquestes hores no s’han de recuperar.

Abans, el maig de 2021, l’Ajuntament de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) va aprovar una moció per un permís retribuït de fins a deu hores al mes que es poden recuperar en un termini d’un mes. En total, a maig de 2022, la Generalitat comptabilitzava una vintena de municipis amb aquest permís.

El Govern també va voler formar part de la mesura i ara les seves treballadores gaudeixen de flexibilitat horària i vuit hores al mes de permís. Amb tot la Intersindical, sindicat impulsor d’aquesta proposta, destaca que el fet que els dies no siguin retribuïts “condiciona moltes dones i altres persones amb capacitat menstruant a l’hora de demanar aquest permís, per incompatibilitat amb la conciliació familiar o personal“.

Altres exemples arreu del món

Itàlia va intentar fer aquest pas l’any 2017, però mai es va arribar a aprovar. Aleshores el projecte de llei contemplava tres dies de permís al mes sense descompte en el salari per a les persones que pateixen dismenorrea, terme amb què es coneixen els dolors intensos provocats per la menstruació. 

Més enllà d’Europa, la baixa menstrual fa temps que és una realitat a altres continents. A l’Àsia, és un dret laboral a diversos països: Japó va ser el primer a aprovar-lo l’any 1947. Indonèsia, Corea del Nord i Taiwan en són altres exemples. 

D’altra banda, la mesura és un dels punts del dia al Congrés a Mèxic. La reforma de la Llei Federal del Treball inclouria una llicència pels casos de dismenorrea primària i secundària en què les dones i persones menstruants podrien faltar dos dies a la feina. Ara per ara, la proposta es troba en fase inicial.

Tot i les poques referències a nivell mundial i les dificultats que hi poden haver, tant persones amb patologies relacionades amb la menstruació com els sindicats celebren l’aprovació d’aquest permís. 

L’Andrea diu que ara se sent una mica més segura. “Em dona tranquil·litat saber que la llei m’empara i que el dolor menstrual es comença a visibilitzar d’alguna manera. La fertilitat sempre ha perjudicat les dones en l’àmbit laboral. Espero i desitjo que la baixa menstrual sigui positiva per a nosaltres i que, en lloc de perjudicar-nos, reivindiqui una situació que moltes dones patim en silenci”.