“Una cooperativa és un bé comú i costa que la gent deixi de mirar per si mateixa”

Producte i principis podria ser l’eslògan de la samarreta de L’Obrador de Gramenet, el forn de pa cooperatiu que Juanjo Moreno i Rafa Gálvez van obrir fa gairebé quatre anys al centre de Santa Coloma. Ara són cinc treballadors i el negoci viu un moment dolç, tot i que reconeixen que encara els queda molt camí per fer i per aprendre.

Com va començar el projecte d’obrir una fleca?

Juanjo. L’1 d’octubre de 2017 vam parlar amb un noi de Coop57 per posar en marxa el projecte cooperatiu d’un obrador de pa. Aquell dia va ser el clic per moure-ho tot. Abans, amb el Rafa, feia temps que, informalment, havíem parlat d’obrir un forn.

Rafa. Perquè el Juanjo ja feia pa a casa i a mi sempre m’havia interessat treballar en una cooperativa. A Santa Coloma de Gramenet no hi ha bon pa i teníem molt clar que aquí hi viu molta gent, de manera que fer pa artesà i ecològic ben fet podia agradar.

J. No volíem demanar un préstec al banc, per això ens vam posar en contacte amb Coop57, per demanar-lo a través seu. Ells ens demanen un aval mancomunat, que consisteix a explicar la teva idea a un grup de gent, convèncer-la perquè avali i doni suport al projecte. 74 persones i quatre cooperatives van dir que sí i vam aconseguir els 65.000 euros per muntar l’obrador.

Va costar trobar local?

J. És el segon que vam veure.

R. Volíem que fos al centre de Santa Coloma.

Quan vau obrir?

R. El 30 de maig de 2019. Els requisits i llicències són una mica confusos, algunes coses són locals i altres d’abast més ampli, hi ha coses que es dupliquen… Però a banda d’això, no vam tenir problemes. I des de l’Ajuntament ens van ajudar a com fer les coses.

Sou una cooperativa de dues persones?

J. El meu germà, que és electricista (l’obra per adequar el local la vam fer entre ell i jo), s’hi va sumar a l’inici. Després ho va deixar i dues persones més hi van estar involucrades, però des de fa un temps som nosaltres dos.
Ser soci desgasta molt. Arribar a acords és complicat i el de forner és un ofici molt físic, que desgasta, l’horari partit també és difícil com per, a més, ser soci.

R. També desgasta veure que no entra gent. Algunes persones han pensat que sent sòcies aquí podien estar guanyant menys diners que en un altre lloc. 

J. Una cooperativa és un bé comú i costa que la gent deixi de mirar per si mateixa.

R. A vegades fa la sensació que una persona vol ser sòcia per ser el cap. Però una cooperativa no funciona així.

Com funciona? Als vostres treballadors, en teniu tres, els dieu que han de fer-se socis en algun moment?

J. No obliguem els treballadors a fer-se socis, no ens agrada establir terminis. Mirem de convèncer-los, que vegin que hi ha un profit més enllà, tot i que com a cooperativista t’emportes mota feina a casa. Ets treballador i cap i has de tirar el negoci endavant.

Com ho feu entre els dos?

J. Amb el Rafa ens repartim les feines que no estan remunerades, que són les de gestió. Com a cooperativista sempre has de donar alguna cosa més de tu. I això és difícil que la gent ho entengui.
Nosaltres fem el pa amb ingredients de proximitat, ecològics, de comerç just, de cooperatives i per nosaltres és molt satisfactori, encara que la gent no ho sàpiga perquè no en fem publicitat.

R. També és satisfactori poder mirar els companys i saber que no ens n’estem aprofitant. No vivim a costa de la feina dels nostres treballadors. El que tenim aquí és de tots, de qui ho vulgui.

J. L’Armonia [una de les treballadores] té el mateix sou que nosaltres. Potser no és just per nosaltres, però és gratificant per al treballador i per nosaltres. Volem que s’impliquin perquè creuen en el projecte. Omple molt que els treballadors se sentin seu el projecte i ara ho hem aconseguit, estem en aquest punt.

És satisfactori poder mirar els companys i saber que no ens n’estem aprofitant”

Fa uns anys que el món de la fleca ha canviat, s’ha modernitzat, sobretot gràcies a les fermentacions llargues en fred. Això fa que molts forners ja no treballin de nit, és el vostre cas?

J. No, treballem de nit. Després de sopar, entre les deu i les onze, vinc cap a l’obrador.

Per què?

J. Vam fer proves, però al final ens hem quedat amb la nit. Després de sopar em prenc un cafè i vinc a tota llet cap aquí. M’hi estic fins a les quatre-cinc de la matinada, depèn del dia. Cap a les sis ve un company, a les 9.30h arriba una companya per la botiga i una altra companya s’hi està els divendres a la tarda i els dissabtes, perquè té una altra feina.

Tots dos teniu una altra feina, quan teniu vida personal?

J. Ara els meus fills ja són grans i no em demanen tan de temps. Me’n vaig al llit a quarts de cinc del matí i em llevo cap a les 11, sense despertador. Quan dorms pel matí tens més quantitat que qualitat, perquè la família es posa en marxa i a casa hi ha soroll. Quan no soc al forn, soc a casa mirant llibres de pa per conèixer i provar coses noves.
Els caps de setmana i els festius treballo al servei de neteja de Santa Coloma.

R. Tinc moments de vida personal perquè a l’altra feina tinc flexibilitat, i al migdia, puc estar amb els meus fills. El que no tinc és molt de temps amb la parella.

J. Tenir una altra feina ens treu pressió econòmica a la fleca: no depenem d’aquest sou. Per ser cooperativista, al final has de tenir una altra feina.

Des de l’any passat el preu de molts aliments ha pujat, també l’electricitat i el gas. Com us hi heu adaptat?

J. Hem après a enfornar i ara som supereficients, arran de la pujada del preu del gas. Adaptem el ritme de producció a la calor del forn perquè, en una fleca, el forn de gas és qui marca el ritme. Amb un forn elèctric això no passa.
També treballem molt per encàrrec, per ajustar la producció.

R. El primer dia vam dir: “Què hem de fer per cobrir despeses? 400 euros?”. I a les deu del matí ja no hi havia pa. Ho hem anat fent així, hem anat ajustant la producció a la demanda i les despeses. Estem intentant que la gent s’acostumi a encarregar per controlar la producció, però tampoc pots maltractar el client.

J. Al final del dia gairebé sempre ho hem venut tot. I si ens sobren deu pans, ens els repartim entre nosaltres i amb botiguers d’aquí al costat. Si som un projecte ecològic i responsable també hem de tenir en compte el malbaratament.

R. Volem tenir un preu ajustat per a la clientela i tenir un sou. Per tant, s’ha d’entendre molt bé que la producció té un valor i vendre-la amb orgull (sabent que és ecològica, de proximitat, que tothom hi posa el seu gra de sorra).

Si som un projecte ecològic i responsable, hem de tenir en compte el malbaratament”

Durant la pandèmia els forns de pa van ser dels pocs negocis que van poder obrir. Com ho vau viure?

R. Ens va fer canviar alguns processos. Les dues primeres setmanes van anar malament, però després vam anar fent, amb l’horari més reduït. I quan la gent no podia sortir de Santa Coloma, a partir del maig, va ser un boom. Hi va haver un matí que a les deu ja no teníem pa.

J. El principi de la pandèmia va ser dur: feia un any que havíem obert i compaginar la situació amb la família no va ser fàcil.

Els vostres pans són més torrats que a molts altres llocs, amb crosta cruixent i saborosos. Com ha reaccionat la ciutadania de Santa Coloma?

J. La gent està acostumada al pa blanc sense sabor… Sí, els nostres estan més cuits, però en fem per a tots els gustos. I qui no ho entén té molts altres forns on anar! Nosaltres torrem una mica més el pa perquè tingui més sabor: l’equilibri entre l’amarg de la crosta i el dolç de la molla és boníssim. I a més, el pa més cuit dura més dies.