De l’artesania a la tecnologia

Què tenen en comú una fàbrica de galetes, una cooperativa de màquines industrials i una empresa que elabora teixits per a roba esportiva? Les tres conviuen en l’actualitat amb els seus propis models de producció, ja sigui seguint mètodes centenaris o fent ús de les noves tecnologies, i són exemples de com han canviat les factories en els darrers segles.

Fórmula tradicional

La història de les galetes Birba es remunta al segle XIX en la localitat de Camprodon, al Pirineu gironí, quan la família el cognom de la qual va donar nom a aquest producte regentava un petit negoci d’ultramarins. Durant les vacances, el poble s’omplia de barcelonins que, a més d’apreciar l’entorn natural de la zona, degustava els pans de pessic i els productes de confiteria dels Birba. El 1893, la família va decidir elaborar més galetes perquè eren menys peribles que els pastissos i podien emmagatzemar-les per al període estival, que era quan es concentrava la majoria de les vendes. La demanda de galetes va augmentar i es va convertir en la principal línia de negoci.

La majoria de les galetes segueixen la fórmula que les va fer famoses en els seus inicis

Inicialment, s’elaboraven de manera molt artesanal en un obrador en el soterrani de la casa, on també hi havia un magatzem i una sala d’encaixat. El 1929, la marca va construir la primera fàbrica Birba en el centre de Camprodon. La Guerra Civil va suposar una aturada per l’escassetat de matèries primeres i pels danys soferts en l’edifici, que va haver de ser reconstruït diverses vegades, però l’empresa es va mantenir fidel a la selecció dels ingredients i als processos d’elaboració.

Amb el temps, la fàbrica es va quedar petita i el 2008 es va construir una de nova al costat de Camprodon que compta amb una superfície de més de 7.000 metres quadrats i que encara conserva les màquines i els forns de la factoria original, que funcionen correctament. Si bé la propietat ha passat a mans d’un grup d’inversors catalans, la majoria de les galetes segueixen la fórmula que les va fer famoses en els seus inicis. En la dècada dels 90, a causa de l’expansió comercial, es va ampliar l’assortiment, i en els últims anys s’han llançat noves varietats, com les sense gluten per al públic celíac, o les 0% sucres.

Cooperativisme i solidaritat

La cooperativa de motlles i matrius Mol-Matric, amb seu a Barberà del Vallès (Barcelona), es va fundar el 1982 arran del tancament dels Tallers Alá com a fabricant d’utillatges per al sector de l’automòbil. Prop de 50 antics treballadors amb consciència social i política, atès que estaven vinculats a diferents organitzacions, es van aventurar a continuar amb l’activitat i a canviar el model empresarial, constituint-se com a cooperativa.

La inversió en noves màquines i innovació ha estat una de les apostes dels socis, que venien del món de la lluita obrera i van haver de formar-se en gestió empresarial

Des de l’any 2002, Mol-Matric, que compta entre els seus clients amb firmes com Seat o General Motors, ha diversificat la seva activitat construint maquinària de grans dimensions per a sectors com el ferrocarril i l’energia renovable. La inversió en noves màquines i en innovació tecnològica ha estat una de les apostes dels socis, que venien del món de la lluita obrera, però que van haver de formar-se en gestió empresarial, de la qual no en tenien experiència, i per això van comptar amb l’assessorament de la cooperativa d’advocats Col·lectiu Ronda. Així, gran part dels excedents es reinverteixen en la pròpia cooperativa per millorar les instal·lacions. Gairebé tots els directius i càrrecs intermedis han sortit de la pedrera, proporcionant-los els cursos de formació adequats. Alguns d’ells van començar com a treballadors i van acabar formant part de Mol-Matric com a socis.

Un dels senyals d’identitat del model de negoci és l’autogestió i la democràcia en la presa de decisions, amb la finalitat de fomentar els valors del cooperativisme i l’economia social. Sota la premissa que el desenvolupament econòmic és compatible amb l’entorn, part dels projectes de Mol-Matric repercuteixen en accions de cooperació i solidaritat.

Teixits intel·ligents

El 1997, un grup d’empresaris procedents del món del tèxtil va decidir crear una companyia de roba esportiva intel·ligent, és a dir, lleugera, sense costures, que no permetés entrar el vent o que evités la suor, en funció del tipus d’activitat a la qual fos destinada. Així va néixer Sportwear en la localitat barcelonina d’Argentona. En les seves instal·lacions, utilitzen més de 200 teixits, dels quals en controlen la creació, el tint, l’estampació i els acabats. Realitzen comandes per encàrrec i produeixen milers de metres de roba al dia que, després, el client s’encarrega de tallar i cosir en funció de les seves necessitats.

Sportwear produeix cada dia entre 6.000 i 8.000 quilograms de roba, i en el procés de tintura utilitza productes químics anticontaminants i regula el consum de l’aigua

Els teixits de Sportwear estan compostos de polièster, poliamides, elastans, catiònics i altres mescles, i les tecnologies aplicades tenen en compte les propietats de l’esport al qual estan destinats, com poden ser el ciclisme, el rugbi, l’atletisme, el fitness o la natació. Disposa d’un parc de màquines de teixit, tints i acabats, així com una divisió d’estampació digital. Durant la producció del teixit, es controla el pes, l’ample, la solidesa i l’elasticitat, i s’apliquen diferents acabats antibacterians, hidròfils i hidròfugs per adaptar-se als usos esportius, tenint en compte el rendiment i el confort de la persona que vestirà la peça.

En aquest sentit, existeixen teixits 2.0 caracteritzats per la transpirabilitat, la lleugeresa i l’elasticitat. La tecnologia anomenada Dryclim permet accelerar l’eliminació de la suor amb unes fibres especials en la cara interior i unes fibres de microsecció en la part exterior que absorbeixen la humitat i l’evaporen ràpidament, de manera que el teixit no s’enganxa al cos i s’asseca amb facilitat. També existeixen els teixits Drystorm, que consten de tres capes impermeables, transpirables i paravents que aconsegueixen un elevat aïllament tèrmic i més rendiment en l’esport. Sportwear produeix cada dia entre 6.000 i 8.000 quilograms de roba, i en el procés de tintura utilitza productes químics anticontaminants i regula el consum de l’aigua, amb l’objectiu de minimitzar l’impacte ambiental.

L’essencial mà d’obra

Birba, Mol-Matric i Sportwear exemplifiquen com han evolucionat les fàbriques en sectors molt diversos gràcies a la incorporació de la tecnologia. Totes tres comparteixen un motor comú i necessari: els treballadors i treballadores que, més enllà del pas del temps, són essencials per al funcionament d’eines artesanals i dels mètodes més moderns. Aquesta mà d’obra esdevé indispensable per a la posada en marxa i la continuïtat de tot l’engranatge.