L’edat juga a la contra a l’hora d’obtenir feina?

Un estudi avalua si, per a una mateixa vacant i amb candidats igualment solvents, s’escull la persona més jove o la més gran 

Davant d’una oferta de feina, ¿quin candidat o candidata té més opcions d’aconseguir-la: el de més edat o el de menys, si en tots dos casos se’ls considera vàlids? Aquesta pregunta és la que ha mirat de respondre recentment un estudi-experiment de la Fundació Iseak, que ha posat la lupa en explorar si el mercat laboral espanyol pateix discriminació per motius d’edat o edatisme. 

Una de les característiques del món professional a Espanya és que s’és massa jove per a algunes coses, però s’acumula massa experiència per a d’altres. La taxa d’atur juvenil és la més alta d’Europa, però les persones majors de 45 anys també tenen dificultats per trobar feina. I de fons, la població envelleix i moltes professions malden per assegurar-se el relleu generacional, mentre l’edat de jubilació s’endarrereix.  

“A causa de les particularitats demogràfiques i laborals, el context espanyol ofereix un cas d’estudi interessant per investigar la presència d’edatisme. En primer lloc, Espanya suportarà, durant les pròximes dècades, un procés d’envelliment més abrupte que la resta de països europeus”, posa en context l’informe. I continua: “En segon lloc, el col·lectiu de treballadors espanyols presenta una edat efectiva de jubilació significativament baixa (61 anys de mitjana per als homes) […] Finalment, les taxes d’ocupació per a les persones més grans de 65 anys són les més baixes del context europeu (del 2,7% davant del 5,7% de mitjana a la Unió Europea, l’any 2020)”. 

Per tot plegat, “l’envelliment tindrà conseqüències econòmiques significatives, l’aferrament laboral de les persones de més edat és limitat (per motius d’oferta o de demanda laboral) i hi ha marges comparativament amplis per prolongar la vida laboral”, consideren els autors.  

L’experiment

La part central de l’estudi de la Fundació Iseak ha estat la creació i l’enviament d’uns currículum vitae falsos però versemblants a ofertes de feina actives del portal Infojobs, “el web de cerca d’ocupació més popular a Espanya i el que té un major flux d’ofertes publicades (2,3 milions d’ofertes i més de 3,5 milions d’usuaris el 2021)”.  

Per a aquesta acció experimental, que es va dur a terme entre el maig i el novembre de l’any passat, es van escollir dues categories professionals a les quals dirigir les candidatures: una de qualificada (administració d’empreses) i l’altra de no qualificada (atenció al client i vendes al detall). Són dos llocs de feina que “representen entre un 15-20% del total de vacants publicades a la plataforma Infojobs, i entre un 20-25% de la població ocupada a Espanya”. I es van crear 24 perfils diferents a partir d’aspectes com l’edat (35 anys i 49 anys), el tipus d’ocupació (qualificada o no qualificada), el gènere (home i dona) i la ciutat de residència (Bilbao, San Sebastián, Vitoria, Madrid i Barcelona). 

Un cop dissenyats els currículums, amb noms, cognoms i fotografies ficticis, així com un conjunt de característiques versemblants perquè l’anàlisi fos vàlida, els investigadors van buscar les ofertes de feina vacants i, de forma aleatòria, hi van assignar els perfils creats que s’hi presentarien. A cada vacant hi van enviar dos currículums: un corresponent a la persona de 35 anys i l’altre, a la de 49. En conjunt, els autors de l’informe van enviar més de 1.600 sol·licituds a 800 ofertes de feina diferents.  

Els resultats

Un 63,5% de les empreses va visitar els currículums dels perfils enviats, amb un avantatge lleuger per als de 35 anys (64,7%) sobre els de 49 (62,3%). I de mitjana, les companyies van llegir-se els currículums 1,02 cops, sense grans diferències entre joves i grans. Per la qual cosa, els investigadors consideren que “els resultats apunten a una manca de discriminació per motius d’edat, cosa que indicaria que la manca d’atenció de les empreses no constitueix (de mitjana) una barrera determinant a la fase més preliminar del procés de selecció”. 

Però la cosa canvia quan s’observa a qui conviden les empreses a fer una entrevista de feina: la probabilitat de contactar amb els candidats de 49 anys és del 3,7%, mentre que en els joves és el doble, el 7,6%. Hi ha, per tant, una bretxa del 50% que indica que les persones grans han d’enviar “aproximadament el doble de currículums per obtenir una invitació per a una entrevista laboral”. 

També hi ha diferències remarcables a l’hora d’obtenir informació dels candidats per a les ofertes de feina d’atenció al client i vendes al detall: s’obre el currículum de més persones joves que grans, sobretot entre els candidats amb baixa qualificació professional. En canvi, entre les vacants d’administració d’empreses la diferència és a l’hora de contactar amb els aspirants: per aconseguir que les empreses s’hi comuniquin, les persones joves han d’enviar el currículum 9,4 vegades, mentre que les grans han de fer-ho 19,7 cops.  

Per tant, “aquestes bretxes suggereixen que la discriminació per edat augmenta en funció de la qualificació requerida”. Pel que fa al gènere, no s’hi han detectat marginacions significatives. 

Conclusions i recomanacions  

“L’evidència apunta cap a una significativa discriminació per edat a la fase de contractació”, conclou l’informe, perquè uns han de ser més persistents que els altres per rebre l’atenció de l’empresa.   

Els autors sostenen que, a Espanya, hi ha edatisme a l’hora d’escollir un candidat i, per mitigar-ho, proposen accions com les següents: 

• erradicar els límits d’edat als anuncis d’ofertes de feina 
• promoure els currículums cecs, sense noms ni fotografies 
• dur a terme campanyes de sensibilització contra la discriminació per motius d’edat 
• incorporar l’analítica de dades i el machine learning als processos de selecció de personal 
• facilitar a les empreses programes de gestió d’edat, que promouen equips d’edats diverses 
• bonificar la contractació de persones majors de 45 anys en combinació amb un test de competències