La Generació Z arriba a la feina

Els nascuts entre 1995 i 2005 accedeixen als seus primers llocs de treball, on busquen poca rigidesa

La pandèmia mundial del Covid-19 encara es fa sentir al món del treball. Ha marcat la vida de tothom i, segons molts experts, també la percepció que tota una generació té sobre les seves expectatives laborals. Els membres de la Generació Z, nascuts entre 1995 i 2005, estan començant a arribar a aquest món de relacions de treball i les grans consultores s’afanyen a investigar com és aquest perfil nou. L’elevada taxa d’atur juvenil a Espanya pot desviar lleugerament les tendències, però la xifra s’està reduint i també les empreses locals viuen aquesta incorporació in situ.

La generació anterior, els millenials, ja es consoliden en posicions sèniors, amb tones de tinta escrita sobre les seves experiències, expectatives i condicions laborals. Ara, els més joves entren a formar part d’aquest món i tenen coses a dir diferents, segons els estudis de les agències de contractació que modulen el mercat treball en l’actualitat.

El primer que reflecteixen és que la covid-19 encara té efectes. Molts d’aquests treballadors nous han arribat a la primera feina durant aquests anys i això deixa empremta. “Hi ha un canvi generacional pel que fa a les expectatives professionals: el 2025, la generació Z representarà el 27% de la població activa. El 88% d’aquests empleats afirma que la pandèmia ha afectat a allò que volen del seu lloc de treball, davant del 65% dels treballadors majors de 55 anys”, explica la multinacional Manpower en un comunicat a partir d’un estudi recent.

Capacitat d’adaptació

I com els ha afectat, concretament? Segons coincideixen enquestes i experts, hi ha una paraula clau: flexibilitat. Els més joves no només volen teletreball -el 87% dels enquestats voldria evitar treballar a temps complet des de l’oficina-, sinó que el concepte va més enllà: “Es rebutgen moltes ofertes si no hi ha conciliació. Això és importantíssim. Donen un valor diferent a la seva aportació a la companyia. Necessiten sentir que estan aportant alguna cosa i veure que l’empresa va més enllà i està connectant amb ells”. Així ho explica Marta Romero, consultora de Recursos humans de l’empresa Adecco.

La cosa no queda aquí. A banda de poder teletreballar, el 85% vol que la feina sigui a prop del seu domicili, afegeix una enquesta de la marca d’espais de feina Regus. Entra en joc una de les joies de la corona: la jornada laboral de quatre dies, molt relacionada amb la cultura de la flexibilitat. Pablo Fernández, treballador de 26 anys d’una empresa tecnològica del sector hoteler ho té claríssim: “Com a mínim al meu sector, estic convençut que no calen tantes hores”. És de dissenyador d’experiència d’usuari i precisament la seva primera feina la va tenir en plena pandèmia del covid, el 2020. Només coneix el món laboral treballant des de casa. “Una cosa que valoro molt és poder acabar d’hora i tenir hores de llum, perquè veure la vida passar des de l’habitació treballant és aclaparant”, assegura.

El mateix estudi de Manpower explicava, citant experts, que aquesta reducció permet una col·laboració més eficient, millora la concentració i facilita la feina, cosa que els centennials compren al 100%. “Treballar quatre dies a la setmana pot augmentar la productivitat, reduir despeses generals i fomentar el benestar i atraure talent”, conclou l’empresa de recursos humans. La discussió ja és en boca d’alguns partits polítics, precisament pel suport que té aquesta mesura entre Generació Z i millenials.

Romero afegeix un altre punt clau: la salut mental. “Poden arribar a demanar baixades de categoria. Ja no hi ha aquesta idea lineal d’anar sempre cap amunt. Si no estan a gust, no volen ser-hi”, explica. “Hi ha un fenomen curiós. La part d’interaccions personals la valoren molt. El fet d’enregistrar-se ells mateixos contestant una entrevista no els toca de la mateixa manera que si han d’interactuar. Ho necessiten més. Quan hi ha un tema especial volen tractar-ho en persona de forma privada, malgrat no sigui presencial”, afegeix.

Feina i emocions

La possibilitat de reinventar-se i d’aprendre són prioritats essencials, explica en un altre estudi la consultora Deloitte, que s’apunta, igual que Romero, a la tan discutida idea del salari emocional com a demanda concreta dels joves. “Tot i que hi hagi llocs que no puguin oferir el teletreball perquè per la seva naturalesa és impossible, segur que podran trobar altres tipus de beneficis. Si no, tindran problemes per trobar personal”, afegeix.

Però, ¿de debò aquesta radiografia de perfils de serveis d’alt valor és una bona mostra del mercat laboral a Catalunya i a Espanya? D’una banda, l’ecosistema empresarial, molt basat en petites i mitjanes empreses i amb una xifra del d’atur juvenil que quintuplica la de països com Alemanya (19,7% a Catalunya, 10 punts menys que al conjunt d’Espanya), fa difícil pensar que la majoria dels treballadors de 16 a 24 anys es quedi amb el valor dels salaris emocionals. “Per mi el salari sí és important i ara mateix és el que voldria prioritzar”, indica Fernández, precisament parlant de sou.

“És veritat que tenim el cap fixat en llocs idíl·lics de Sillicon Valley, però tot el que ofereixes a una persona ara ha d’anar més enllà, independentment de com sigui l’empresa. Es tracta d’enganxar-los amb formació, desenvolupament, fer un tomb al que els pot motivar”, afegeix Romero. Des d’Adecco no troben motius per pensar que els perfils locals siguin molt diferents dels que ofereixen aquestes dades internacionals, perquè, malgrat les condicions siguin diferents, afegeixen, la cultura digital ja és global per a aquesta generació i aquestes reivindicacions no les fan només a l’hora de presentar-se a una entrevista, sinó que estan assumides a la cultura audiovisual, les sèries i els productes que consumeixen.

Però sempre hi ha un però. Els sindicats alerten que la precarietat dels llocs de feina juvenil a Espanya fan difícil imaginar un món de feines flexibles i una generació amb tanta capacitat de negociació. La “mili laboral” de la que parla CCOO obre una escletxa entre classes que es poden permetre salaris emocionals i les que no. Amazon i Ipsos van fer una enquesta a Espanya on, precisament, arriben a la conclusió que el 34% dels treballadors està conforme amb el seu salari, xifra que en un context d’inflació es relativitza encara més.

Navegant pel compte d’Instagram About life, dedicat a fer entrevistes a peu de carrer sobre la carrera professional (un gènere en si mateix que té prou èxit), s’hi poden veure algunes d’aquestes escletxes. No tot és seguretat i poder de negociació en aquesta generació. “Em preocupa no tenir grans objectius, però també intento recordar-me a mi mateixa que només soc al principi de la meva carrera”, explica una noia francesa de 24 anys que treballa com a encarregada de comunicació de projectes en una companyia tecnològica, amb un perfil d’expatriat bastant habitual a Barcelona. “No tot depèn de la voluntat, sinó que en moltes ocasions també de les possibilitats econòmiques”, afegeix un noi en un altre vídeo del canal.

Amb tot, on coincideixen tots els actors del sector del reclutament és que els àmbits en creixement hauran de cultivar el talent propi, i que les companyies que se centrin a donar suport professional als seus equips atrauran i dirigiran la propera generació de treballadors.