Quin model de treball posen sobre la taula els partits polítics del 12M?

Reindustrialització, transformació digital, suport a la pagesia, augment del salari mínim interprofessional, col·laboració publicoprivada, reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), simplificació de la burocràcia o erradicació del treball precari són alguns dels conceptes que apareixen als programes electorals dels partits amb representació parlamentària a les eleccions de diumenge 12 d’abril a Catalunya. Ens hem llegit les propostes de PSC, ERC, Junts per Catalunya, Vox, CUP, Catalunya en Comú, Ciutadans i PP i repassem les iniciatives més destacades en matèria laboral.

Excepte PP, Ciutadans i Vox, amb programes escarits o inexistents als llocs web respectius, les propostes de les cinc formacions restants desenvolupen diversos aspectes que afecten, directament o indirecta, el treball i les condicions de feina dels catalans. D’entrada, en tots els casos hi ha una aposta per la reindustrialització de Catalunya: actualització del model productiu, descarbonització, indústria 4.0, diversificació, pla de polígons, promoció de l’automatització o equilibri territorial són alguns dels conceptes que es repeteixen. Per a la CUP s’hi ha d’incorporar la perspectiva feminista, l’economia circular i ha de comptar amb la participació dels treballadors; Catalunya en Comú aposta per un pla de vegueries industrials per assegurar una reindustrialització equilibrada; per ERC la indústria ha d’arribar al 25% del producte interior brut (PIB) l’any 2030; per al PSC la modernització passa per la col·laboració publicoprivada, i Junts fa explícit el suport concret a “la indústria audiovisual, del cinema, del videojoc i de la innovació tecnològica”.

El sector primari (agricultura, ramaderia i pesca), també ocupa una part destacada dels programes electorals, convertit en sector estratègic per tots. Hi ha força coincidència entre els cinc grups parlamentaris per tal d’afavorir la modernització del camp, la transformació agroecològica, recolzar el relleu generacional, fomentar el cooperativisme, agilitzar la burocràcia, apostar per les produccions locals, de proximitat, la ramaderia extensiva i la pesca sostenible. Junts vol incremetar la pensió de jubilació dels treballadors autònoms del primer sector; els socialistes parlen d’impulsar un pla de regadius nou; Esquerra proposa una renda bàsica agrària i un registre de terres en desús, idees que també recolza la CUP, i Catalunya en Comú vol facilitar la transhumància, regularitzar les persones migrades que treballen al camp, evitar l’acaparament de terres “en uns pocs i grans propietaris” i “posar a disposició terres agrícoles públiques per desenvolupar projectes agroecològics”. 

Els serveis, amb el petit comerç i el turisme al capdavant, concentren part dels llocs de feina més precaris i mal pagats de la Catalunya d’avui. Per a tots els partits polítics cal preservar i modernitzar el petit comerç, amb ajuts i simplificació de la burocràcia, mentre que sobre el turisme s’hi projecte una mirada vertebrada per la sostenibilitat. Una sostenibilitat que no sempre arriba als treballadors: Junts, ERC i PSC no en fan cap referència. Catalunya en Comú proposa un model turístic menys massiu que millori la qualitat de l’ocupació i que, entre altres aspectes, passa per “una política de promoció turística vinculada respecte a drets laborals i millora de la qualitat laboral”. La CUP, que se situa en la via del decreixement turístic, destaca la precarietat laboral del sector i proposa “acabar amb les pràctiques de subcontractació de les empreses turístiques i dedicar recursos a inspeccionar i fiscalitzar de forma regular”.

L’emprenedoria es manté com a valor a l’alça per als partits polítics: col·lectiva i rural per a comuns i cupaires, vista com a font de riquesa i desenvolupament per als altres tres partits, tot i necessitar un impuls i facilitats a l’hora de tramitar paperassa i relacionar-se amb l’administració. Sobre als treballadors autònoms hi ha cert consens a equiparar-ne els drets amb els treballadors assalariats. En aquesta qüestió, Vox planteja que els empleats per compte propi amb ingressos inferiors al salari mínim interprofessional (SMI) no hagin de pagar les quotes mensuals de la Seguretat Social; el PP una tarifa zero durant dos anys per als nous autònoms; comuns, ERC i Junts volen fer aflorar els falsos autònoms; ERC, a més, vol reformar el règim especial de treballadors autònoms (RETA); els socialistes afavorir el relleu generacional de negocis d’autònoms que freguen la jubilació, i Junts pretén redefinir el treball autònom, sense especificar com. 

La recerca i la innovació també se citen com a motors de desenvolupament econòmic i social, amb la fita d’arribar al 3% del PIB per a comuns, la CUP i ERC, mentre que els socialistes se satisfan amb el 2% “aquesta dècada”. A més, el PSC proposa un “Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement i assolir progressivament el repte de la inversió de l’1% del PIB”; per ERC Barcelona s’ha de mantenir entre les cinc primeres ciutats d’Europa que actuen com a hub d’empreses emergents l’any 2030, mentre que Junts sosté que “Catalunya ha de convertir-se en el hub digital de referència al món”.

Millorar la FP i augmentar el salari mínim

Més enllà dels sectors productius, les cinc formacions polítiques amb programes electorals ben desenvolupats parlen de millorar la formació professional, adequar-la a les necessitats de cada subsector, ampliar la FP dual i professionalitzar l’orientació professional. Demanen el traspàs de les prestacions contributives d’ocupació (del SEPE al SOC), modernitzar el SOC, que ofereixi una atenció més personalitzada i, en el cas dels socialistes, que es comprometi a proporcionar una ocupació als usuaris al cap de sis mesos, un cop superades totes les etapes de l’itinerari establert.

La voluntat compartida de llocs de feina de qualitat porta els cinc partits a fer aflorar l’economia submergida, reclamar més recursos per la Inspecció de Treball, demanar un Estatut dels treballadors català o fomentar la negociació col·lectiva, així com a promoure l’economia social i el cooperativisme. El feminisme i la perspectiva de gènere són en boca de tots (reducció de la bretxa salarial, sostres de vida, no discriminació, conciliació familiar i laboral, plans d’igualtat, etc.), també el respecte i la no marginació del col·lectiu LGTBIQ+. I el treball de cures, molt feminitzat, precari i mal pagat, ressona poc a les pàgines del programa socialista (proposen que s’hi incorporin homes) i de Junts, malgrat afirmar que “Catalunya és un país de cures”. 

ERC, Junts, comuns i la CUP consideren que cal augmentar el salari mínim interprofessional (Junts especifica que hauria de ser d’entre 1.300 i 1.500 euros), mentre el PSC estudiarà l’aplicació d’un salari mínim de referència. La renda bàsica universal també entra en campanya: fonamental per als cupaires, en forma de projecte pilot per a comuns i ERC. El PSC escriu “supressió del Pla pilot de renda bàsica universal i tancament de l’Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal” i al programa de Junts és un concepte inexistent.

En un món, l’occidental, que cada cop més es pregunta si val la pena treballar les mateixes hores que fa un segle, la reducció de la jornada laboral sense que repercuteixi en el salari és en boca d’ERC, Catalunya en Comú i la CUP.