La Inspecció de Treball, essencial per reduir la mortalitat a la feina, sense recursos

Rebeca Masó és una d’aquelles persones que fa guàrdia al lloc de feina per desplaçar-se, tan ràpid com sigui possible, en cas que hi hagi un accident. No és sanitària, sinó que forma part de la llista de més de 2.000 professionals adscrits a la Inspecció de Treball repartits per tota Espanya. Ells i elles són els responsables que s’aclareixi el motiu i el culpable, si n’hi ha, dels milers d’accidents laborals que hi ha cada any. Malgrat ser una tasca important, els recursos de què disposen són escassos: han de fer servir el mòbil personal per treballar, desplaçar-se en horari de feina amb els seus vehicles i el sistema amb què se centralitzen els casos gairebé sempre està col·lapsat.

Amb una dècada d’experiència, Masó considera que la prevenció de riscos laborals continua sent una assignatura pendent de les empreses. L’última vegada que va presenciar un accident mortal, diu, “va ser no fa gaire”. L’octubre de 2022, un home havia caigut des d’una altura de vuit metres. Treballava sense mesures de protecció, ni individuals ni col·lectives. Treballava al sector que més morts provoca any rere any: la construcció.

“Els accidents així de greus solen entrar per la guàrdia. Aquí sempre hi ha un inspector 24 hores per si cal. Aquell dia, em vaig desplaçar al lloc dels fets per evitar la destrucció de proves i per poder obtenir les dades de la millor manera possible”, així explica Masó quines són les seves funcions quan hi ha casos greus. Els inspectors es valen de fotografies i dels testimonis que eren al lloc del succés. “Més tard enviem unes citacions urgents a les empreses perquè compareguin a la Inspecció i aportin la part documental que es revisarà”, completa.

Un cop fet aquest procés, poden proposar una acta d’infracció si han faltat mesures de seguretat per part de l’empresa, “que acostuma a ser gairebé sempre”, assegura. Si és així, el treballador lesionat rebrà una indemnització del tipus civil i un cert recàrrec de les prestacions, motiu pel qual la investigació de l’incident és clau.

“Sempre que hi ha crisi les empreses inverteixen menys en prevenció”, constata Masó. Té la sensació que les condicions laborals i la salut i seguretat a la feina han empitjorat força els últims anys a Espanya. De fet, els accidents que més ha presenciat han estat en obres de construcció. “Són llocs molt perillosos per la temporalitat de l’espai que ocupen i per la pressa que té l’empresa per acabar les obres, a més de la poca formació que solen tenir els treballadors en matèria de riscos laborals”, adverteix.

Davant d’aquesta qüestió, algunes veus s’alcen culpant els treballadors i les treballadores de no utilitzar els equips de protecció que tenen a l’abast. Masó també hi té alguna cosa a dir: “Com a inspectora de treball mai deixaria la responsabilitat de l’ús d’un equip de protecció individual a un treballador, perquè la Llei de Prevenció de Riscos Laborals assenyala que és l’empresa qui ha de vetllar per la seva seguretat, és la seva responsabilitat total”. Així doncs, si hi hagués una cultura preventiva empresarial de qualitat es minimitzarien els accidents, les baixes laborals i milloraria la productivitat, segons aquesta professional.

El dia a dia de Masó es basa a visitar les empreses per avaluar-les i tornar, o bé a casa per teletreballar o bé a un despatx que s’han d’anar tornant amb la resta d’inspectors perquè no hi ha espai per a tots. Sobre les seves visites i la creença que avisen les companyies amb antelació perquè així es puguin preparar l’avaluació, Masó és contundent: “Això és una fal·làcia que corre, perquè som nosaltres qui ens organitzem les visites i ningú més que tu sap el dia que hi aniràs. Si hi vas a fer un control per saber si hi ha treballadors que no estan donats d’alta a la Seguretat Social clar que no avisaràs! Jo no ho he fet mai en tota la meva carrera”.

Com altres experts i sindicalistes, ella considera que la precarietat laboral, ja sigui física o mental, augmenta les possibilitats de patir un accident. “Moltes vegades es parla que hi ha problemes mentals i t’intenten animar dient-te que siguis més actiu, que t’has de millorar… Però fer això amb un sou que no et permet viure dignament és molt complicat. Molts problemes que ens atribueixen com a mentals són socials”, creu la inspectora de treball.

Inspectors de treball en condicions laborals deficients

Masó és una més dels 1.000 professionals que es dediquen a aquestes funcions,  acompanyats de 1.051 subinspectors, segons les últimes dades del Ministeri de Treball publicades a l’Informe Anual de la Inspecció de Treball de 2021. Tots fa mesos que denuncien les condicions laborals amb les quals els obliguen a treballar, com els problemes d’espai a les oficines. “Ja no és tenir un despatx propi, sinó haver-lo de compartir amb altres inspectors. A mi m’agradaria poder anar a l’oficina i comentar-hi els expedients, em sembla més enriquidor”.

A això cal sumar-hi la una promesa incomplerta per l’Administració: “Ens van prometre que ens donarien telèfons de feina, però no ha estat així. No pot ser que, si has de trucar a un treballador des de casa teva, ho facis des del teu mòbil! Ha de ser amb un número ocult, si no dona una imatge terrible i moltes vegades ni l’agafen”, lamenta Masó. També es queixen d’alguns problemes normatius, com el que pateixen els inspectors i inspectores que fan les mateixes funcions que la resta però cobrant menys. “A l’Administració arcaica que tenim no es respecta el mateix treball, igual salari”, resumeix.

Aquesta manca de mitjans fa que la Inspecció de Treball no arribi arreu on hauria i, per tant, deixa d’avaluar empreses on demà hi podria haver un accident laboral. “Jo diria a la ciutadania que també s’ha de queixar una mica. Si veiés el temps que perdem intentant entrar a la base de dades digital que tenim, de 2006, se solidaritzaria una mica més i junts podríem fer més pressió”, conclou.