Morir treballant: cada cop més i pitjor

Les xifres dels treballadors que moren mentre fan la seva activitat laboral no ha parat d’augmentar els darrers anys

L’any passat van morir 826 persones a Espanya, més de dues cada dia, mentre eren a la feina o s’hi desplaçaven. 103 a Catalunya. Són més d’un centenar de persones respecte 2021, molt lluny de la xifra de 2017, quan en van ser 629 a tot l’Estat espanyol. La construcció va ser el sector en què més persones van perdre la vida i la Regió de Múrcia, la comunitat autònoma on més van augmentar les morts. Per què? Sempre ha estat així?

Els infarts i vessaments cerebrals van ser la causa principal de mort dels accidents de treball. Què es pot fer per evitar-los? El confinament per la pandèmia va fer que baixessin? ¿El teletreball ha fet que es redueixin els accidents in itinere (durant el desplaçament) amb víctimes mortals?

Julio Fuentes és delegat de prevenció de riscos laborals (PRL) de la Confederació General del Treball (CGT). Abans de res, un avís: “Les xifres de morts de 2022 són demolidores. Però encara augmentaran, perquè s’ha de fer servir el barem europeu d’Eurostat, que suma les morts que es produeixin durant els 12 mesos posteriors a l’accident”. Per rebaixar aquest índex i actualitzar la normativa a l’ecosistema laboral d’avui, el Ministeri de Treball ha impulsat l’Estratègia Espanyola 2023-2027 sobre seguretat i salut a la feina, que aborda aspectes com els col·lectius vulnerables, les petites i mitjanes empreses (pimes), la perspectiva de gènere i l’enfortiment del sistema nacional de seguretat i salut.

Sobre el conjunt de morts a Espanya, 679 van ser durant la jornada laboral (638 eren i 41 dones) i 147 en el trajecte cap a la feina (113 homes i 34 dones). La descompensació per gènere és habitual a les estadístiques. Tot i aquest desequilibri, Fuentes ressalta que no passa el mateix amb els accidents laborals amb baixa, ja que en aquest cas les dones representen un percentatge major en sectors com les activitats sanitàries, serveis socials, educació i ocupació de personal domèstic.

La construcció, el forat negre de la mortalitat laboral

Des de fa uns anys, la construcció va ser l’activitat econòmica en què hi va haver més morts (150) l’any passat, seguida del transport i emmagatzematge (111), la indústria manufacturera (95) i l’agricultura, ramaderia i pesca (95). “Aquí hi ha una relació claríssima: com més precarietat, més possibilitat d’accidents. Les polítiques de PRL valen diners i moltes vegades l’eixam de subcontractes que hi ha en aquest tipus d’activitats n’escatima la inversió”, explica el mateix Fuentes.

Carlos Arranz, director de l’Institut Nacional per a la Seguretat i Salut en el Treball (INSST), afirma que encara és escàs el control a les obres petites, cosa que explicaria l’elevada mortalitat a la construcció. “Aquí hi sol haver una deficiència en la gestió de la prevenció de riscos perquè, en molts casos, ni es conceben ni s’hi posen les mesures preventives necessàries. En general hi ha una manca d’inversió econòmica”, ressalta.

En aquest sentit, la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) assegura que “la sinistralitat laboral té un origen multifactorial, motiu pel qual l’abordatge és tan complicat”. I continua: “Qualsevol actuació que es faci a favor de la millora dels resultats de sinistralitat necessita un abordatge ampli, que ha de fugir d’anàlisis preconcebudes que no tinguin fonament a les estadístiques. Si ens fixem en les estadístiques d’accidents de treball al nostre país, aquest factor [la precarietat] no està inclòs entre els factors analitzats”.

Un problema a Catalunya

Des de la perspectiva geogràfica, Andalusia és la comunitat autònoma amb més accidents de treball durant la jornada laboral que van acabar en mort, amb 118. La segueixen Catalunya, amb 80, el País Valencià, amb 76, la Comunitat de Madrid, amb 73, i Galícia, amb 67. Si es mira on ha augmentat més la mortalitat a la feina respecte de 2021, aleshores el rànquing l’encapçalen la Regió de Múrcia (21 morts més), Galícia (+19), el País Valencià (+12) i Castella i Lleó (+11).

L’ordre canvia quan el focus es posa sobre els índexs d’incidència, és a dir, el nombre de treballadors i treballadores mortes per cada 100.000 persones exposades. La Regió de Múrcia torna a situar-se al capdavant d’aquesta sèrie, amb 8,86 punts, seguida de Castella i Lleó, amb 6,81, i la Comunitat Foral de Navarra, amb 6,52. En l’ordre invers, el País Basc obté el menor índex d’incidència, amb 0,60 punts, i el segueixen les Illes Canàries, amb 0,74, i les Illes Balears, amb un índex d’1,03.

Les estadístiques també distingeixen entre grups d’ocupació. Els conductors i operadors de maquinària mòbil van ser els que més van morir el 2022: 151 persones. Darrere seu hi ha els peons de l’agricultura, pesca, construcció, indústries manufactureres i transports, amb 111. En tercer lloc, amb 98 persones mortes, els treballadors qualificats de la construcció, sense comptar els operadors de màquines. A l’altra extrem de la taula hi ha els treballadors dels serveis de la salut i les cures de les persones, on van morir sis persones. Després hi ha els empleats d’oficina que no atenen públic, set; tècnics i professionals científics i intel·lectuals de la salut i l’ensenyament, nou; i directors i gerents, onze.

Sense recursos per a la inspecció

Dins la Inspecció de Treball hi ha una figura especialitzada en assumptes de prevenció de riscos laborals (PRL), malgrat que moltes comunitats autònomes encara no l’han desenvolupat. “Quina dotació té la Inspecció? S’actualitza segons les necessitats? Jo veig els informes cada any i no hi ha cap augment dels mitjans humans, materials ni econòmics. La Inspecció de Treball actuarà sempre d’ofici, mitjançant una denúncia o bé si s’acosta a un centre de treball per avaluar-ne les condicions. Hi ha tan pocs inspectors que moltes vegades no es poden ni aixecar del despatx per fer visites”, s’esplaia Fuentes. “Jo no carrego en contra d’ells, però falten recursos per combatre temes tan greus com la sinistralitat laboral”.

A les estadístiques també s’observa que la causa de mort principal en els accidents de treball són els infarts i els vessaments cerebrals. 285 persones van perdre la vida així. Per a aquest expert “això és clarament el signe dels nostres temps, perquè els riscos psicosocials, en moltíssimes activitats, són els riscos més importants”. A ningú no se li escapa que passem un terç de la nostra vida treballant, sempre que es compleixi la jornada laboral de vuit hores, i que moltes de les preocupacions de l’àmbit laboral ens acompanyen fins a casa. “És innegable que moltes morts prematures per infart tenen una relació directa amb les condicions laborals”, determina el delegat de CGT, que també defensa que molts aspectes de la salut social i mental dels empleats encara estan per desenvolupar.

En aquest sentit, Arranz insisteix que “la patologia no traumàtica també està relacionada amb els hàbits de vida, però sense oblidar la sobrecàrrega de treball i tots els altres factors organitzatius de les empreses que incideixen en la salut de les persones. A mesura que els temps es fan més exigents des del punt de vista de la càrrega mental, més sotmesos estan treballadors i treballadores a la possibilitat de patir un accident no traumàtic”.

La patronal també es pronuncia sobre aquestes morts no traumàtiques: “Aquest increment pot ser degut al repte demogràfic al qual ens enfrontem com a societat que, els darrers anys, ha comportat canvis significatius en la composició de les nostres plantilles”. Per evitar-les, es decanta per actuacions de promoció d’hàbits de vida saludable. “Aquest tipus d’actuacions, emmarcades en l´àmbit de la responsabilitat social empresarial, ja les duen a terme moltes empreses i es promouen des de les organitzacions empresarials”, afegeix

Mariano Sanz, secretari confederal de Salut Laboral de CCOO, destaca que l’estrès i l’ansietat pels ritmes de feina imposats, fins i tot els sobreesforços físics, són darrere de molts accidents vinculats a aturades cardiovasculars. Després d’aquesta casuística n’hi segueixen d’altres com els atrapaments i les amputacions, amb 103 morts; els accidents de trànsit, amb 99; i les morts per caiguda, que van arribar a les 89. A més de continuar insistint que els treballadors han de fer servir els equips de protecció individual, la responsabilitat sempre recau en l’empresari, tal i com recull la llei. Segons expressa el sindicalista de CGT, “no s’hauria de deixar treballar cap persona que no fes servir els mecanismes de seguretat, hauria de ser una prioritat. Però per això, primer, han d’existir. I si l’empleat no els utilitza, algú ha d’estar darrere per dir-li-ho”.

Sanz recorda que les morts provocades per una caiguda en altura, els atrapaments i les amputacions, i els cops amb objectes mòbils són accidents que “estan relacionats directament amb què hi hagi una bona prevenció i mesures de seguretat. N’hi ha d’altres que són més difícils de detectar, però aquests són per falta de seguretat pura. Quan n’hi ha vol dir que sempre hi ha hagut alguna mena de vulneració de les mesures de seguretat”.

Morir camí de la feina

En el cas dels accidents de treball in itinere, és a dir, els que pateixen els treballadors i treballadores mentre es desplacen al lloc de feina, la xifra arriba als 147 el 2022 i torna a superar la de 2021, que es va situar en 130. Els accidents de trànsit van ser la forma més freqüent d’aquestes morts, fins a 128, seguits dels infarts i vessaments cerebrals (18).

Fuentes no pot explicar bé aquest aspecte concret, és com una incògnita. Però sí relaciona l’estrès i la necessitat de complir amb un horari estricte com l’obstacle bàsic amb què topa el treballador a la carretera, sobretot a les ciutats grans. “És desolador, perquè semblava que amb el teletreball aquests accidents podrien haver baixat, però no ha estat així”, remarca.

En canvi, Arranz afirma que “els accidents i morts in itinere tenen molt a veure amb el món on vivim, l’estrès amb què ens belluguem tots, però també que treballem massa hores i no desconnectem digitalment”. De fet, cada cop més empreses imparteixen cursos de formació viària als treballadors i tenen plans que afavoreixen el transport públic o col·lectiu.

En el cas de les dones hi ha una altra realitat gens menyspreable. Elles són les que més treballen amb una jornada parcial no desitjada, per la qual cosa es veuen obligades a tenir més d’una feina per sobreviure. Això vol dir duplicar els trasllats i, per tant, les possibilitats de morir a la carretera, com emfatitzen Fonts i Sanz. En aquest sentit, la perspectiva de gènere és un dels objectius estratègics de l’Estratègia Espanyola sobre seguretat i salut en el treball 2023-2027 presentada recentment. Entre les mesures que aplega hi ha l’eliminació de les desigualtats entre homes i dones en el conjunt polítiques públiques, així com l’impuls perquè s’incorpori la perspectiva de gènere als processos de presa de decisió i a l’anàlisi d’informació.

La CEOE apunta que els accidents in itinere s’escapen del poder de direcció dels empresaris. Considera que les actuacions que les empreses poden fer en aquest àmbit són limitades, però no inexistents: “Tenim exemples interessants de bones pràctiques d’empreses que estan aplicant plans de mobilitat que no només pretenen reduir la sinistralitat in itinere, sinó també millorar la sostenibilitat”.

De les 679 morts de treballadors que van succeir a Espanya el 2022, 608 van ser d’assalariats i 71 de treballadors per compte propi. En el cas de Catalunya, 96 assalariats i set persones autònomes. De nou, la construcció, el transport i l’emmagatzematge, i l’agricultura, la ramaderia i la pesca van ser les tres activitats econòmiques en què més es van repetir els accidents amb final tràgic. “Aquí veiem com els sectors en què hi ha les morts són els mateixos per uns i altres, de manera que hi ha activitats determinades que comporten més risc”, explica l’expert en PRL.

L’especialista de CCOO destaca que un assalariat té el triple de possibilitats de patir un accident respecte d’un treballador autònom. Per què? “Jo crec que perquè la majoria d’accidents que pateixen els treballadors per compte propi que no es notifiquen”.