La digitalització com a oportunitat per als drets laborals

La regulació del treball en plataformes i la capacitat dels autònoms per negociar col·lectivament serviran per mesurar la voluntat política de la UE

Amb l’arribada de la transició digital, un dels reptes més urgents és definir de manera precisa el futur del treball, així com la dimensió social i humana de la digitalització.

Les propostes al respecte acabades d’elaborar [per Brussel·les] ens parlen de la voluntat de les institucions de la Unió Europea sobre aquesta empresa fonamental. El 9 de desembre, la Comissió Europea va presentar una proposta de directiva sobre les condicions laborals dels treballadors de plataformes digitals. Aquell mateix dia també va plantejar un seguit de directrius que permetrien redefinir el camp d’aplicació del dret de la competència de la Unió per tal de permetre la negociació col·lectiva entre treballadors per compte propi.

Aquestes iniciatives arriben després d’anys d’enèrgics debats entre experts i responsables polítics al voltant de l’impacte disruptiu que exerceixen les plataformes digitals i la intel·ligència artificial (IA) en el món laboral, en matèria tant de condicions de treball com de transformació del mercat laboral.

Amb aquestes noves propostes, suposem que la transició digital esdevé l’oportunitat perfecta per reflexionar de forma més extensa sobre com assegurar la resiliència dels drets laborals en el futur. Però fins on arribaran els vents de canvi?

Dignitat a les plataformes

La Comissió planteja la primera dimensió de la digitalització per mitjà de la regulació de l’economia de plataformes. El projecte de directiva sobre la qüestió també intervé en l’intens debat sobre la classificació més adient de les persones que treballen a través de plataformes, com a treballadores o com a autònomes, i pretén aclarir aquest tema. La legislació proposada introdueix, sempre que es compleixin uns criteris específics, una presumpció de l’estatus d’assalariat que contribuirà a corregir les imperceptibles estratègies de les plataformes pel que fa al compliment dels sistemes nacionals d’ocupació i de protecció social.

Aquesta iniciativa atorgaria, sense cap mena de dubte, més dignitat als treballadors de plataformes i, alhora, obligaria les plataformes a assumir la seva responsabilitat social.

No obstant això, la proposta podria haver anat més lluny. La directiva corre el risc d’afectar únicament les plataformes que organitzen el treball desenvolupat per particulars (article 2), i podria excloure certs crowdworkers (treballadors col·laboratius en plataformes digitals). Així mateix, cal dedicar més esforços a desvincular l’accés dels treballadors als drets laborals de la dicotomia entre subordinació i autonomia.

Per un enfocament universal

Tal vegada ha arribat el moment de reconèixer que el futur dels drets dels treballadors rau en l’abandonament d’aquesta dualitat en favor d’un enfocament més universal. Es podria aconseguir si, per exemple, s’ampliés el reconeixement dels drets dels treballadors a tots els casos de gestió algorítmica.

La proposta ja estableix que, en cas que es prengui una decisió automatitzada, es donin una sèrie de drets a tots els treballadors de plataformes independentment de la seva condició (dret a la transparència del sistema utilitzat; dret a la informació i consulta per a representants de treballadors; dret a la supervisió humana dels mecanismes automatitzats; mesures de prevenció de riscos per a la salut i seguretat, i dret a la protecció de dades). Tanmateix, el canvi de paradigma encara no és efectiu, atès que els drets en matèria d’ocupació i protecció social segueixen lligats a l’existència d’una relació laboral.

Un mercat laboral més equitatiu

D’altra banda, l’economia de plataformes no és l’única. La Comissió Europea també va manifestar que és conscient de la necessitat d’intervenir davant un altre efecte d’un món cada cop més digitalitzat: l’aparició de les empreses que han anat guanyant un poder extraordinàriament immens.

La transició digital permet els anomenats monopsonis en el mercat laboral, que es produeixen quan unes poques empreses (o una de sola) “compren la mà d’obra”. Per tant, aquests ocupadors, entre els quals s’inclou Amazon, tenen la capacitat de baixar el cost de treball i de provocar un deteriorament general de les condicions de treball en indústries i sectors sencers de producció.

Mitjançant el reconeixement del dret dels autònoms a negociar col·lectivament les seves condicions de treball, la Comissió adopta una mesura positiva per limitar l’excessiu poder de negociació d’aquestes superempreses.

Està en joc assegurar unes condicions de treball dignes per a les pròximes dècades

El camp d’aplicació de les directrius és força ampli, ja que protegeix tots els treballadors i treballadores per compte propi que es troben en “una situació comparable a la dels empleats”; és a dir, els que obtenen almenys el 50 % del total dels seus ingressos anuals d’una sola entitat, els que treballen al costat d’empleats i els que treballen a través de plataformes digitals de treball.

També s’empara els qui estan “en posició de debilitat en les negociacions amb els seus homòlegs i, per tant, són incapaços d’influir significativament en les seves condicions de treball”. S’hi inclouen les persones proveïdores de serveis, actors amb un cert poder econòmic i que representen tot un sector o indústria, o que tenen un volum de negoci anual superior als 2 milions d’euros o una plantilla de més de 10 treballadors (individualment o conjuntament). Finalment, també cobreix els treballadors autònoms autoritzats a negociar col·lectivament en virtut de la legislació nacional o europea.

Tanmateix, l’abast d’aquesta iniciativa es podria eixamplar considerablement, perquè, per exemple, l’al·lusió a llindars quantitatius presents en alguns casos podria excloure determinats treballadors vulnerables. Tampoc no queda clar encara com es poden tenir en compte els autònoms que utilitzen actius considerables per fer la seva feina. Així mateix, el preàmbul 16 de les directrius és molt problemàtic, ja que la Comissió considera de facto que l’exercici del dret de vaga per part dels autònoms “pot ocasionar problemes de competència” i, per consegüent, s’hauria de sotmetre a una prova de proporcionalitat.

Quina direcció?

La transició digital ha accelerat la crisi del dret laboral, però també dona l’oportunitat de debatre per reorientar i, fins i tot, per millorar els drets laborals.

El procés d’elaboració d’aquests reglaments no ha fet més que començar: la directiva sobre els treballadors de plataformes s’haurà de debatre i esmenar perquè, per fi, s’adopti, després d’un debat al Parlament Europeu i als governs nacionals dins del Consell, mentre que les directrius sobre el dret de la competència estan en procés de consulta.
La direcció que se segueixi desvelarà la voluntat política real de les institucions de la UE, i també revelarà si és prou sòlida per impedir que els drets laborals no se sacrifiquin (una altra vegada) en l’altar de les forces del mercat i dels poderosos actors del món dels negocis.

[Publicat originalment el març de 2022]