La nova construcció aspira a seduir dones i joves

Falta mà d’obra. Com en altres sectors professionals, a Catalunya la construcció no troba els treballadors que voldria i necessita. La crisi econòmica i immobiliària de 2008 va foragitar els joves que des d’aleshores s’hi podrien haver interessat, diuen patronals i sindicats, si bé la duresa i el risc de sinistralitat de treballar a peu d’obra també són arguments que allunyen les noves incorporacions.

L’últim quadrimestre de 2007 la construcció ocupava 453.400 catalans, actualment en són 225.000. D’entre la diversitat de llocs de feina que origina el sector, des d’arquitectes i enginyers fins a caps d’obra, encofradors, capatassos o operadors de maquinària, el conjunt més nombrós i on falten més professionals és el dels manobres, seguit dels oficials de primera i de segona (paletes). També calen serrallers, artesans de la pedra, fusters, pintors o electricistes, detallen des del Gremi de Constructors d’Obres

“La dificultat per trobar treballadors es deu al model, que fomenta la subcontractació i la degradació del treball”, sosté Carlos del Barrio, secretari d’organització de la Federació d’Hàbitat de CCOO Catalunya. “Abans les empreses s’encarregaven de tot el procés constructiu, però a partir dels anys 90 [del segle passat] i els primers 2000 les grans constructores van començar a subcontractar la part de baix valor afegit, que són les activitats més manuals i les que requereixen més mà d’obra”, recorda.

El Departament de Treball mateix fa referència a aquesta situació i adverteix que “entre altres coses, aquest abús de la subcontractació permet que participin en les obres empreses sense una mínima estructura organitzativa per garantir la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors”. L’explotació, el treball irregular, els accidents i la suplantació d’identitat són altres vulneracions dels drets dels treballadors que Del Barrio posa sobre la taula, que recauen sobretot en empleats immigrants, disposats a treballar en pitjors condicions. “La situació de les obres del Camp Nou és la norma arreu de Catalunya, no l’excepció”, assegura.

Treballadors envellits i poc formats

“La crisi de 2008 va ser molt traumàtica i se’n va endur molts treballadors, bons i dolents”, lamenta Josep Antoni Martínez, president del Gremi de Constructors d’Obres. Aleshores, una part dels afectats va jubilar-se i l’altra se’n va anar a la restauració. “Va ser la gran espantada del sector”, rememora. “Els fills dels exobrers van preferir altres sectors. Es va crear un estigma associat a la volatilitat, a la inseguretat laboral de la construcció, que els frena a dedicar-s’hi”. En paral·lel les empreses van entrar en un “estat depressiu”, de no créixer i contractar per por d’haver de repetir acomiadaments massius, de manera que “expulsem qui s’hi vol dedicar perquè no ens atrevim a créixer”, indica Martínez.

A més de necessitar professionals, la construcció ha envellit. L’edat mitjana dels treballadors arreu d’Espanya l’any 2022 era de 45 anys, quan el 2007 era de 37, recull l’estudi del BBVA ‘El mercat laboral en la construcció’ (2024). Qui avui posa totxos i puja parets no són joves que abandonen l’institut per una feina poc qualificada i ben remunerada: gairebé el 70% de paletes té més de 45 anys i els manobres o peons d’obra, 39 de mitjana. A més, la construcció és l’àmbit on més han crescut les vacants sense cobrir des de 2016; les dones hi estan infrarepresentades (són el 10% del conjunt de treballadors); les persones migrades ocupen el 20% de llocs de feina (de mitjana, a la resta de sectors és el 12%), i el nivell educatiu és inferior al de la mitjana de la resta de sectors. En aquest aspecte, el mapa educatiu de la construcció que publica l’Observatori de la Construcció és clar: la meitat d’ocupats té, com a màxim, els estudis de secundària. El 13% no té el graduat de l’ESO i el 0,4% és analfabet (i treballa a peu d’obra). L’informe també posa de manifest que les matrícules als graus de formació professional (FP) d’edificació i obra civil a tot Espanya són el 0,6% del conjunt d’inscripcions a la FP, i tenen una taxa d’abandonament del 49%. De manera que, i segons escriu Javier González López, director de formació i treball de la Fundació Laboral de la Construcció, “es genera un cercle viciós, ja que els centres educatius tendeixen a oferir places als cicles i títols més demandats”.

“La construcció continua sent el sector d’activitat econòmica amb més accidentalitat laboral”, assenyala el Departament de Treball. “Des del punt de vista de la seguretat i salut en el treball, el sector de la construcció està sotmès a uns riscos característics, que es deuen principalment a la simultaneïtat de les empreses que participen a l’obra (contractistes, subcontractistes, treballadors autònoms…); a la falta d’una coordinació, planificació i gestió adequades; a la temporalitat dels centres de treball, i a l’escassa innovació tecnològica en els processos constructius”. Entre gener i març de 2024, a la construcció catalana s’hi han produït 3.394 accidents amb baixa laboral (3.191 durant la jornada de feina i 203 de camí) i quatre treballadors han mort. I encara no han arribat els cops de calor que presumiblement es presentaran d’aquí a poques setmanes i que, per llei, limiten la feina dels professionals a peu d’obra.

Arriba la construcció industrialitzada

Tot plegat no ajuda a presentar la construcció com un sector atractiu i interessant per als joves, si bé els salaris que estableixen els convenis són molt millors que a altres oficis i professions, sobretot en les categories inferiors. Però la situació comença a canviar. El exoesquelets faciliten la feina a peu d’obra a l’hora de treballar amb pesos i també hi ha màquines per col·locar certes peces. La digitalització va traient el cap i comença a imposar-se una nova manera de construir, més neta, més segura, més ràpida, més eficient i més sostenible. “Amb la construcció industrialitzada hi ha fàbriques on es produeixen les peces que després es transporten a l’obra, on s’acoblen i es munten”, explica Francisco Diéguez, director general de l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC). D’aquesta manera es redueixen els sorolls i l’impacte a l’obra i es treballa amb més precisió. Els pròxims anys “segurament hi haurà menys treballadors en conjunt, però més qualificats. I n’hi haurà més a les fàbriques que a peu d’obra”. I també més dones, pronostica Diéguez, ja que l’ofici perdrà part de la força bruta i pesada a la qual s’associa.

L’any 2030 el 40% dels habitatges unifamiliars d’Espanya seran industrialitzats, preveu el Clúster de la Construcció Industrialitzada de Catalunya, entitat que promou aquesta nova manera de fer.