“Les llibreries haurien de ser un centre cultural més que un lloc on comprar llibres”

Cristina Vilà va arribar a Calonge (Baix Empordà) amb la seva parella, Xavi, fa un any i mig. Volien deixar enrere la capital catalana i establir-se a un poble. El seu bagatge professional en una agència de viatges els va impulsar a idear el que aviat es va convertir en la llibreria La Viatgeria, que va eixamplar les propostes literàries que el municipi ofereix als habitants i visitants amb l’anomenat Poble de Llibres. 

Calonge i Sant Antoni tenen una mica menys de 12.000 habitants en total i només a Calonge hi ha sis llibreries. És sostenible? Quin paper hi juga el turisme?

El Poble de Llibres és un projecte cultural que va unit a un projecte turístic, per això els visitants són molt importants i per això és sostenible. Les llibreries, per altra banda, ens hem de dirigir a tots dos. Hem de donar servei al poble i a la comarca, però necessitem el turisme.

Les llibreries de Calonge, obriu tot l’any o durant els mesos més turístics? Com és l’hivern laboral? 

Obrim tot l’any i quan ho passem pitjor són els mesos d’hivern, un cop acabada la campanya de Nadal. Durant aquests mesos hem d’organitzar activitats per atreure la gent. 

Hi ha hores mortes a una llibreria d’un poble de la Costa Brava?

N’hi ha, tot i que sempre hi ha feina a fer. En aquestes estones mortes sí que se’t sol passar pel cap què hi fas aquí, per la qual cosa cal omplir-les com sigui. Però és fàcil fer-ho quan t’adones de la quantitat de feina que encara queda.

Tens una altra feina que compagines amb la llibreria?

Sí, encara porto l’agència de viatges i una altra feina per a la sostenibilitat del nucli familiar. Quan vam venir aquí no ens vam llençar a la piscina, vam ser previsors.

Les llibreries s’hauran de reinventar per atraure públic?

Més que les llibreries, el que fan. Les presentacions ja estan una mica antiquades i no solen calar gaire, tret que l’autor sigui molt conegut. A la llibreria hi va venir una autora que havia escrit un llibre sobre els Pirineus, ella és especialista en literatura de viatges i fotografia. Li vam demanar que el presentés, però que també fes un petit taller de fotografia de viatges. Va ser tot un èxit. Cal experimentar. Les llibreries haurien de ser un centre cultural més que un lloc on comprar llibres.

Què fas si a la presentació d’un llibre no hi va ningú o només una persona?

Ens va passar una vegada, que no va venir ningú. Ens va fer molta pena perquè ens encantava el llibre i l’autor. Vam aprofitar l’ocasió per entrevistar-lo per al programa de ràdio de llibres de viatges que també tenim. Al final, en aquestes situacions cal ser molt creatiu i treure ràpidament recursos quan menys t’ho esperes.

Hem de donar servei al poble i a la comarca, però necessitem el turisme”

Sense el conjunt d’activitats programades ni el suport de l’Ajuntament de Calonge, el projecte llibreter del municipi podria existir?

Necessitem el suport de l’Ajuntament sí o sí, és bàsic perquè puguem arribar a més gent. Aquest pressupost que destina al Poble de Llibres és essencial per generar activitat cultural i que ens posicioni.

Ja abans de la pandèmia van obrir, i es mantenen, llibreries noves a Barcelona i altres municipis de Catalunya. Després de l’expansió de les grans llibreries, tipus FNAC o Casa del libro, què ha passat perquè hi hagi hagut aquest renaixement en un país poc lector i amb la competència d’internet?

És un fenomen que caldria estudiar. No en soc experta, però crec que la pandèmia va posar en valor la lectura. D’altra banda, muntar una llibreria també pot néixer d’un somni, de gent que es queda sense feina i pren aquesta decisió. Solen ser locals molt petitets, molt personals, on vas i hi trobes el teu prescriptor de llibres preferit. No sé dir si això podrà subsistir, ja ho veurem.

Què fa exactament una llibretera, a més de mirar de vendre?

La part més bonica de l’ofici és recomanar lectures. Quan li’n recomanes una a un client i se li il·lumina la cara és com si fessis match. Després hi ha la part més avorrida, que fa més el Xavi: escollir les novetats que vols que t’enviïn, rebre els paquets, introduir-los als albarans i als programes de gestió, preparar les presentacions, atendre els comercials que venen… Això de les factures, els llistats i el procés de devolucions no es veu, no és gens bonic, però cal fer-ho igualment.

A més, el Xavi poc a poc s’ha anat fixant en com la gent es mou per la llibreria i hem ideat el circuit correcte perquè els clients passin aquí el màxim de temps possible i recorrin tots els racons.

A La Viatgeria no hi ha un espai per llegir, com sí en altres llibreries modernes.

A l’estiu vam treure una taula baixeta amb dues cadires, però la gent se sol asseure més perquè està cansada o per esperar algú que per llegir. No ens és útil, no ens aporta res. Potser si que ho faria si  també fóssim cafeteria.

Teniu presència a xarxes socials? Avui dia és un imperatiu? 

Tenim Instagram, X (abans Twitter) i Facebook, però ens centrem més en les dues primeres. A mi em passa que conec una llibreria i miro si té xarxes socials, però no crec que sigui un imperatiu. Es pot sobreviure sense.

Quin tipus de contingut publiqueu? 

Nosaltres solem publicar recomanacions o fem carrusels per temàtiques, reels per fer que la gent vingui a una presentació o fem un trivial per entretenir la gent. També promocionem els viatges de l’agència. 

Us arriben clients que venen a buscar un títol perquè ho ha vist recomanat?

Sí, ens arriben clients que busqen un llibre que hem recomanat, encara que això sol passar més amb títols de la newsletter.

Les xarxes també han creat el fenomen dels booktubers. Tenen algun impacte?

Arriben a un públic que potser les llibreries no podem arribar-hi i ho fan de manera molt creativa. Nosaltres els seguim i alguns fins i tot ens han visitat.

Una de les característiques del sector editorial espanyol és la quantitat de títols que es publica cada any. Hi ha pressions per posar determinats títols més a la vista? Com gestiones aquesta sobreproducció de llibres?

Nosaltres no rebem pressions. Pel que fa a la sobreproducció, és un dels treballs amb què batalla el Xavi, que ja ha generat un sisè sentit per saber si un títol funcionarà. Tot es resumeix a tenir molt clar el teu objectiu com a llibreria, què vols mostrar, i triar a partir d’aquí.

Què fas amb els llibres que no es venen?

En la cadena del llibre hi ha la devolució, que és on van a parar els llibres que no es venen. Entre aquests llibres de devolució cal diferenciar entre les devolucions de novetats i les devolucions de fons o de campanyes. Els llibres de campanya són els que funcionen molt bé durant unes èpoques de l’any, per tant se n’ha de fer una comanda important en aquestes èpoques, i després fer una devolució de no venut. Això passa en èpoques com Nadal, Sant Jordi o estiu.

I els llibres de fons són els que veritablement donaran una identitat i un sentit a la llibreria, encara que això està canviant, ja que les grans llibreries amb un fons de 30.000 o 40.000 exemplars o més han quedat obsoletes en un món on gairebé qualsevol llibre pot ser a les teves mans en menys de 24 hores.

Cada vegada més, la gent busca novel·les ràpides de llegir”

Després de la crisi del 2008 van sorgir moltes editorials independents. La seva manera de treballar i de relacionar-se amb les llibreries com la teva és semblant a la dels grans grups editorials?

La diferència més gran que veiem des d’aquí és que no manegen tants diners per màrqueting. Els grans potser tenen comercials i la comunicació és més personal, però això es pot salvar amb el correu electrònic. En canvi, nosaltres volíem portar una autora de Madrid i no va poder venir perquè la seva editorial no li podia costejar el viatge.

Les distribuïdores també juguen un paper molt important: pots triar els llibres que vols tenir o van per lots, on n’hi ha uns de bons però altres de menys interessants?

Les distribuïdores són el nexe logístic entre les editorials i les llibreries. En el nostre cas sempre triem els que volem, no va per lots. És una cosa que va molt més enllà de la màgia que sempre envolta un llibre, i és que al sector hi ha un treball logístic molt important que no se sol veure.

Per què una persona es decanta per comprar en línia i no acostar-se a la llibreria més pròxima?

Si saps quin llibre vols, perquè és molt més fàcil, en tres clics ho tens. Però això fa perdre una mica l’essència que et recomanin un llibre i que en trobis d’altres que també et puguin agradar, si bé d’alguna manera això també ho fa l’algoritme… Jo crec que és un tema de temps i de comoditat, que passa a tots els negocis.

Formes part d’alguna de les plataformes llibreteres alternatives a Amazon?

De moment, no, però és una cosa que pensem de cara a l’any que ve.

Els darrers anys hi ha hagut un boom de l’audiollibre: per què?

Imagino que és perquè estem sempre en moviment i ens costa molt asseure’ns i parar atenció a alguna cosa. És una altra manera d’acostar-se a un llibre. El Xavi sí que els escolta, al cotxe o quan surt a córrer o a casa. Jo penso que sostreu una part de la imaginació: quan llegeixes un llibre, tu decideixes com entonar la veu dels personatges i si te’l llegeixen, això es perd.

En música, l’apogeu de la immediatesa i de plataformes com Spotify han modificat la durada de les cançons: ara són més curtes. Has notat si ha passat una cosa semblant als llibres, que siguin més curts?

No crec que siguin més curts, però sí que cada cop més la gent busca novel·les que siguin ràpides de llegir. Estan ben escrites, amb bon estil i aporten, no hi ha res de dolent. S’han emmotllat una mica als hàbits de la gent.

Amb la pèrdua de les llibreries també es perd el comerç de barri, cohesionador de la comunitat i el territori.

És una pena, perquè no només s’estan perdent les llibreries… Hi ha barris on hi vas i només hi ha cafeteries i bars. S’han perdut altres llocs on poder interactuar, creuar-te amb la gent i parar-te a parlar-hi.

Semblava que els llibres electrònics desbancarien els de paper, encara que jo diria que això mai passarà. Per què resisteix tant el llibre físic?

Hi ha persones que venen i ens diuen que fan servir el llibre electrònic per un tema d’edició, que poden engrandir la mida de les lletres, però després segueixen comprant llibres físics. Jo crec que això és cosa de la màgia que té el paper i que sempre perdurarà.

Segons el Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Espanya 2022, elaborat per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya (FGEE), un terç dels espanyols afirma no llegir mai. Què en penses?

Als que ens agrada llegir sempre pensem que es llegeix poc, però això potser també passa amb altres interessos, com el que fa esport. És veritat que la lectura fomenta el desenvolupament personal i amb els llibres pots arribar a trobar-te amb tu mateix, però això sempre s’associa a la ràtio cultural d’un país i hem d’entendre que hi ha gent amb altres interessos. Denota cert elitisme, això, crec.