La lluita silenciosa de les netejadores de Correus

SCT ACVA, empresa que va guanyar la licitació fa mig any va augmentar, de cop, en 800 treballadors més

Colar-se al transport públic per poder arribar al lloc de feina, aigualir la llet perquè duri més o demanar diners a familiars i amics. Són situacions amb què s’han trobat algunes de les treballadores de la neteja de les sucursals de Correos a causa del retard a cobrar la nòmina, a càrrec de l’empresa que les contracta, SCT ACVA. L’incompliment del conveni no és nou, però la gota que ha fet vessar el got ha estat la nòmina de maig, que van rebre al compte corrent el 20 de juny passat. La companyia addueix errors del sistema informàtic per justificar la demora, mentre Correos calla.

Juan Moya és un dels pocs homes que treballa en aquest sector hiperfeminitzat, té 49 anys i en fa 24 que presta serveis a les diferents empreses que aconsegueixen les licitacions que ofereix Correos per externalitzar la neteja de les oficines. “No havia vist mai una cosa així. Aquesta empresa va entrar el 15 de desembre i des del primer mes ja hi hem tingut problemes”, relata el barceloní.

Un dels principals problemes a què es refereix és la dificultat de contactar amb SCT ACVA. “Han passat sis mesos i encara no tenen una pàgina web des d’on el treballador pugui aconseguir la nòmina. Has de trucar a l’oficina que tenen a Elx, pregar perquè t’agafin el telèfon i quan demanes la nòmina, tot són pegues”, continua. La manca de material és una altra de les problemàtiques que Moya subratlla. “És maltractament laboral”, considera.

SCT ACVA és l’empresa que gestiona la neteja de les sucursals de Correos a Madrid, A Coruña, Astúries, Euskadi, Cantàbria, Navarra, Barcelona i Tarragona. El 15 de desembre de 2022, dia en què es va dur a terme la subrogació dels treballadors, als 600 empleats que ja tenia la companyia alacantina se n’hi van sumar 800 més. “Des que vam arrencar hem dut a terme un procés de regeneració brutal. Som una pime [petita i mitjana empresa] i hem augmentat, i molt, la nostra inversió”, diu Juan Abietar, adjunt a la direcció de l’empresa.

Incompliment de la llei

Aquest increment de la massa laboral que ha de gestionar SCT ACVA és un dels motius pels quals Carlos del Barrio, responsable d’Acció Sindical d’Hàbitat de Comissions Obreres (CCOO) de Catalunya, defensa que cal revisar el contracte entre Correos i SCT ACVA. “L’empresa va guanyar 14 dels 18 lots oferts a nivell estatal. Òbviament, una empresa sense estructura preparada per fer-ho pateix tensions quan ha de gestionar un contracte d’aquesta mena”, explica.

Des del seu punt de vista, hi ha diversos factors per afirmar que “aquesta adjudicació no fa bona pinta”. Això ha dut CCOO a denunciar SCT ACVA a Inspecció de Treball i al Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, de qui depèn Correos, perquè no té un pla d’igualtat, cosa que no només incompliria la llei, sinó que també és un dels requisits per poder-se presentar a licitacions del sector públic.

Del Barrio sosté que l’empresa tampoc compleix la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals i, a més, la seva estructura no és l’adequada per suportar un contracte amb les característiques de Correos. “Tot plegat ha de ser conseqüència d’alguna irregularitat”, apunta el sindicalista.

SCT ACVA ni tan sols ha pogut complir l’obligació de pagar regularment els treballadors, fet que ha provocat diverses convocatòries de vaga per part de les treballadores per reclamar els salaris. Sara González té 59 anys, un contracte parcial de 5 hores i 40 minuts i és la presidenta del comitè d’empresa a Madrid: “El nostre conveni recull que hem de cobrar el darrer dia hàbil de cada mes, cosa que només han respectat al març. El més increïble va ser el maig, que vam cobrar-lo el 20 de juny, després dos dies de fer vaga”.

Dies que marquen la diferència

Durant els 20 dies d’espera, per a moltes companyes de González encara es va fer més feixuga la precarietat de d’aquesta feina. La gran majoria té contractes a temps parcial i algunes no arriben ni a jornades laborals d’una hora. “A mi em trucaven plorant, dient que no tenien diners per pagar el bus i anar a treballar o que havien d’aigualir la llet perquè els durés més”, il·lustra González, d’UGT.

El retard va ser generalitzat, ja que Juan Moya també el va patir a Barcelona. “La gent va començar a estar de baixa per ansietat perquè estàvem treballant sense saber si cobraríem. El dia 15 ja em vaig quedar sense diners i estic divorciat i visc amb la meva filla. Em vaig veure demanant diners als familiars, perquè tampoc sabia quan em pagarien”, recorda el treballador. “Aquí sempre hi ha problemes: o et paguen tard i malament o et paguen el doble i ho has de tornar”, afegeix.

Abietar, representant de SCT ACVA, no nega que els retards s’han repetit, però recalca que es tracta d’uns dies de diferència, menys el cobrament de la nòmina de maig. “Els convenis de cada província són diferents i al de Madrid, per exemple, hi diu que els salaris s’han de pagar l’últim dia hàbil del mes, però una cosa és quan es fan els pagaments i una altra quan el treballador els té disponibles. Per això hi ha hagut uns quants dies de retard”, s’excusa l’empresari.

El que va passar amb les nòmines de maig es va deure a un “tema de desquadrament financer” a SCT ACVA, defensa l’adjunt a la direcció. “Hem estat implementant un sistema informàtic nou per afrontar les noves necessitats de l’empresa. S’ha retardat uns mesos, per això hi ha hagut aquesta tensió. Nosaltres, per dalt ens barallem amb les empreses que ens paguen i per baix amb els treballadors. En certa manera entenc el malestar dels treballadors, perquè volen cobrar”, s’esplaia.

Dubtes sobre el futur laboral

Laura Fernández, secretària del comitè d’empresa a Madrid, considera que la companyia només compleix les obligacions a base de reivindicació social. “Ens estem mobilitzant a nivell estatal perquè això és inaudit. Fa 26 anys que he netejat a Correos, he passat per set empreses diferents i mai no havia vist una cosa així”, s’exclama aquesta sindicalista d’UGT. També se suma a les peticions de rescissió del contracte amb Correos, que no ha respost les preguntes formulades per aquest mitjà, i SCT ACVA. “Si no tenen solvència o no poden afrontar despeses, perquè ells al·leguen problemes amb Correos, a nosaltres no ens ha d’afectar. I si no, que els treguin el contracte”, diu.

Observant els antecedents d’aquest mig any d’experiència amb l’empresa, Fernández és una de tantes treballadores que tem el que podria passar el juliol i l’agost, quan moltes companyes fan vacances. Abietar també té alguna cosa a dir-hi: “Poden estar tranquil·les perquè el problema no és de previsió financera, sinó de temps. No hem deixat enrere ningú”.

Del Barri, el sindicalista català de CCOO, no entén com una empresa pública del calibre de Correos pot arribar a licitar en aquestes condicions. “La companyia adjudicatària no té prou estructura organitzativa per gestionar uns contractes així. Qualsevol agafa el telèfon, cada dia t’envien un advocat diferent a negociar, canvien de representant de Recursos Humans… No hi ha cap solidesa a l’estructura empresarial”, descriu.

Si a les demarcacions catalanes on la neteja de Correus és a mans de SCT ACVA encara no han fet vaga és perquè consideren que aquestes aturades, en un escenari en què no es cobra, signifiquen regalar els salaris a l’empresa. “El propi amo de l’empresa ens incitava a anar a la vaga, on s’ha vist això?”, es pregunta Moya, el treballador de Barcelona. De moment, la companyia no deu diners a cap treballador, encara que ells dubten sobre la viabilitat de les pròximes nòmines.