Periodistes multitasca

Científics de dades en redaccions de mitjans de comunicació, treballs periodístics professionals a canvi de visibilitat online, organització d’activitats per assegurar-se finançament i fidelitat o convergència entre comunicació i màrqueting. La digitalització ha sacsejat i modificat el periodisme. El sector ha perdut el monopoli de la informació, més important que mai davant la proliferació de mentides i la facilitat per manipular a l’engròs, i ha minat la seva credibilitat amb informacions que només persegueixen clics i la retallada general de recursos per fer la feina segons els codis deontològics. A falta d’un model de negoci que permeti finançar l’ofici i en respecti els temps d’execució i la independència, el periodisme, a Catalunya, navega entre la precarietat de part dels professionals, la desconfiança de la ciutadania i la conversió en comunicació al servei d’empreses, entitats i administracions públiques.

Del “tot per l’audiència” a “captar l’atenció”. La sobreproducció i el tràfec d’informació que ha comportat internet ha dut els periodistes no només a saber buscar, entendre i explicar la realitat a través de l’escriptura, la gravació i edició de vídeos o la narració oral, sinó que avui dia fàcilment han de combinar les tres formes bàsiques de comunicació i tenir nocions de disseny gràfic, actuar amb gràcia i talent a les xarxes socials, fer fotografies i retocar-les, ser competents en màrqueting digital i tenir visió estratègica per dur a terme campanyes de comunicació. I per arrodonir les capacitats a l’hora de trobar feina, han de ser hàbils per organitzar esdeveniments, estar familiaritzats amb protocol, saber trobar finançament i moure’s amb desimboltura entre alguns llenguatges de programació. S’ha passat de l’especialització al periodista orquestra i pel camí s’han perdut condicions laborals i salari.

“Els elements del periodisme no han canviat des de la seva creació; el que ha canviat són els instruments i els escenaris de feina del periodista”, indica Lluís Codina, professor i investigador de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que remet a dos dels principis bàsics que estableixen els autors del llibre Los elementos del periodismo: el periodista està al servei de la veritat i de la ciutadania. “Els mitjans importants han oblidat que la informació és un bé públic que pertany a la ciutadania, no a interessos econòmics, polítics o empresarials”, recorda Francesc Ràfols, president del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC). “Les condicions laborals cada cop són més precàries, les negociacions pel conveni són dures, la desregulació creix i hi ha una manca de conciliació laboral que, sobretot, perjudica les dones. A més, els periodistes tampoc són gaire combatius”, afegeix.

Sense un model de negoci clar

“Des de 2008 estem immersos en una crisi econòmica i de model de negoci”, afirma Xavier Puig, responsable de comunicació del Col·legi de Periodistes de Catalunya. La publicitat ha anat reduint les inversions en mitjans de comunicació i ha escollit les xarxes socials i els influencers com a aparadors, mentre els lectors han deixat de pagar per estar informats (actualment un 14% d’espanyols llegeix diaris, recull Statista, i un 12% sufraga un mitjà digital, segons l’informe anual de l’Institut Reuters). Sense un finançament clar, els mitjans de comunicació han perseguit les tendències volubles que les xarxes han anat imposant a cada moment, de manera que part de l’explicació de l’actualitat i la difusió de coneixement han abraçat l’entreteniment fins a arribar a confondre periodistes i creadors de contingut: “Un professional que no faci comprovació i que no defensi els interessos de la ciutadania mitjançant processos objectius no està fent periodisme”, afirma Lluís Codina. “Ibai Llanos diu que no és periodista i no n’és. Ara cal que el públic se n’adoni”, conclou.

Amb més competència per l’auge de les xarxes socials i de canals especialitzats i menys pressupost als departaments de comptabilitat, els mitjans de comunicació d’arreu d’Espanya (i també del món) han anat reduint salaris i acomiadant personal fins a deixar les plantilles a la mínima expressió, si no han tancat. La sagnia va cristal·litzar l’any 2013, amb 10.560 periodistes a l’atur, mentre que l’any passat va acabar-ne amb 6.127 (el 13%, a Catalunya). Amb menys professionals a les redaccions, les empreses informatives s’han servit amb més freqüència de col·laboradors, una figura habitual, un treballador autònom que treballa i cobra per cada peça que elabora, i que fins fa dos anys no comptava amb un epígraf específic a l’impost d’activitats econòmiques. Les quanties facturades han minvat per la mateixa feina que els col·laboradors feien uns anys abans, i en alguns casos, la relació laboral ha estat irregular: segons l’informe anual de la professió periodística de l’Asociación de la Prensa de Madrid, l’any passat un 14% dels periodistes exercia com a fals autònom.

“Demanem que els col·laboradors estiguin en plantilla, que formin part del règim general de la Seguretat Social, com passa als països del nostre voltant, cotitzin i tinguin dret a l’atur”, reclama des del sindicat Francesc Ràfols. “Això implica modificar l’Estatut dels Treballadors, però cap govern ha volgut tractar el tema per por dels grans mitjans de comunicació”. Tampoc ajuda a millorar la situació laboral dels periodistes que, a Catalunya, 11 facultats imparteixen els graus de Periodisme i de Comunicació, fet que es tradueix en “500 persones graduades cada any que el mercat no pot absorbir”, sosté el representant del Col·legi de Periodistes.

Davant d’un panorama professional poc engrescador, la gran majoria d’ofertes de feina són per treballar a departaments de comunicació i no a mitjans. “Una de les sortides més importants de la nostra borsa de treball és la comunicació corporativa”, confirma Xavier Puig, motiu pel qual fa anys que el Col·legi ofereix formacions en aquesta direcció. Juntament amb els cursos “d’estratègia de xarxes socials, d’edició de vídeo des del mòbil, de comunicació interna i de newsletters són els que tenen més sortida”, certifica Mònica Viñas, responsable de Formació de l’entitat. Les habilitats i necessitats del periodisme han canviat, i com indica Estel Estopiñán, directora de comunicació de la Mobile World Capital, a l’informe ‘Noves oportunitats i nínxols d’ocupació per a periodistes 2022’, “necessitem gent que sàpiga fer de tot, però com que això és gairebé impossible, necessitem gent que s’adapti molt ràpid”.

IA: aliada o amenaça?

L’última destresa que ja comença a demanar-se als periodistes és saber fer anar la intel·ligència artificial (IA). Si bé a Espanya un 94% dels directius de mitjans de comunicació creu que la IA millorarà l’experiència d’usuari perquè els continguts es podran personalitzar més, els editors es mostren preocupats per la desinformació que pot generar i la capacitat de les redaccions per adaptar-se als canvis que comporta abraçar la IA, assenyala l’informe anual de Reuters. Els experts consultats per aquest reportatge consideren que és una eina més, que cal conèixer per automatitzar processos (transcripcions d’entrevistes, per exemple) i permetre al periodista aportar valor afegit a la informació que elabora. Però Francesc Ràfols, des del sindicat, alerta que “no ha de servir per empitjorar les peces periodístiques ni precaritzar més les condicions laborals”.

El futur immediat no és clar. El debat de la pràctica professional en col·laboració amb la IA vascula entre l’alleugeriment de tasques pesades i repetitives, la desconfiança que genera entre la ciutadania i els llocs de feina que poden desaparèixer.