“A les persones les han de jutjar altres persones, no una intel·ligència artificial”

Destinada a l’Audiència Provincial de Múrcia, especialitzada en dret penal i amb 34 anys d’experiència a l’Administració, Concha Roig, membre del secretariat de Jutges i Jutgesses per la Democràcia, respon a La Fàbrica Digital per tractar un dels temes més candents del sector: la digitalització.

Quan va començar la digitalització a l’Administració de Justícia?
A finals dels anys 90 i principis dels 2000 ens van començar a instal·lar els ordinadors tal i com els coneixem ara. Fins aleshores, primer fèiem servir màquines d’escriure, després elèctriques i després, una mena d’ordinadors on escrivies introduint-hi unes claus.

El 2010, a determinats territoris d’Espanya va començar l’adaptació de l’anomenada Nova Oficina Judicial, que ara està força avançada. Tot i que ha anat evolucionant, portem uns sis anys amb l’expedient digital.

Múrcia ha estat un projecte pilot en moltes d’aquestes experiències d’implantació de la tecnologia. Quins van ser els primers efectes que es van produir?
El primer que vam haver de fer va ser crear grups de treball transversals en què hi fossin totes les categories dels treballadors de la Justícia. Així vam detectar les necessitats que hi havia, perquè la idea del projecte era arribar al paper zero. Al principi la digitalització va ser més aviat grollera: ens limitàvem a escanejar els documents dels procediments i posar-los en un CD. Fer això amb plànols i fotografies, per exemple, era molt complicat, així que el primer efecte de la digitalització va ser veure que no seria una tasca senzilla de resoldre.

Quins contratemps us vau trobar?
Vam trobar-nos amb resistències humanes i materials. Jo ja sóc gran i em costa adaptar-me a aquests sistemes. La gent més jove ja ve una mica més apresa de casa, però jo sóc analògica i va costar molt l’adaptació al llenguatge, les formes i la nova manera de treballar. Al principi perdíem molt de temps perquè no sabíem fer bé les ni els servidors tenien la capacitat necessària. Vam passar de buscar una informació en un expedient, assenyalada amb un post-it, a trigar minuts per trobar-la informatitzada. O fèiem un gargot i els documents ja estaven signats, en canvi, amb la digitalització calia fer-ho mitjançant un portal de signatures que moltes vegades no funcionava bé.

Ha arribat tard la digitalització al vostre sector?
Hauria d’haver arribat abans, sí. L’últim pacte per a la Justícia que van signar totes les forces polítiques és de 2001, i anys després, quan hi van haver les primeres vagues de jutges, entre les nostres reivindicacions hi havia que s’implantés la digitalització. Em fa la sensació que som un poder de l’Estat que interessa que funcioni bé només de tant en tant.

Què queda per fer, encara?
Tot. La digitalització només ha arribat de manera òptima a alguns territoris. No es tracta d’escanejar documents i enviar un CD, sinó que es pugui accedir de manera ràpida i de qualitat a un contingut, amb seguretat, i de manera eficient i eficaç. Jo ho comparo amb el sistema de l’Agència Tributària i per arribar-hi ens falta molt de temps.

A més, necessitem que els diferents sistemes siguin interoperables, perquè actualment això no és així amb les comunitats on les competències de Justícia estan transferides [com Catalunya, que té el seu sistema, e-Justícia.

La digitalització i el treball en remot va afectar d’alguna manera els vostres horaris laborals?
El teletreball no ha fet que no treballem des de casa, perquè això ja ho fèiem abans, i fora dels nostres horaris. Abans, havies d’acabar una cosa, paraves i te n’anaves, però carregat amb lligalls i centenars de papers, fins i tot maletes amb documentació. Hi ha molt pocs jutges que només puguin treballar al matí perquè som una plantilla insuficient i amb molta càrrega de feina. No crec que es treballi més un cop instal·lat l’expedient digital, sinó que es treballa sense necessitat d’anar carregat.

Hi ha molt pocs jutges que només puguin treballar al matí perquè som una plantilla insuficient”

I quins aspectes positius ha portat la digitalització?
Et puc parlar del que veig, que és un sistema implantat per la Subdirecció General de Noves Tecnologies del Ministeri de Justícia. Tenim un escriptori integrat des d’on podem accedir a totes les aplicacions que necessitem: l’agenda, el portal de signatures, un cercador de jurisprudència, una aula en línia per a les consultes que hi pugui haver, una aplicació per anonimitzar documents…
De fet, la implementació és tan positiva que ja no sabria treballar amb paper ni els resultats de la meva feina tindrien els mateixos nivells de qualitat que ara.

Per què?
Treballo a l’Audiència Provincial, que és un òrgan d’apel·lació. Quan obro un expedient digital m’apareix tot a la pantalla, puc tenir un coneixement real i actual de l’estat del procediment. A més, així la qualitat de les resolucions augmenta: puc fer que siguin molt més explicatives amb la simple possibilitat de tallar i enganxar el que diuen les parts. Abans, un recurs d’apel·lació de 30 folis, per exemple, es referenciava de manera molt més succinta i ara el pots desenvolupar molt millor.
Treballem en dret, que és una cosa tècnica, i en les sentències és inevitable que s’utilitzi un vocabulari especialitzat. Són textos complexos perquè resolen temes jurídics. De tota manera, des de la judicatura sí que hem de fer una autocrítica per canviar això i fer que les resolucions no siguin tan avorrides.Jo n’he llegit d’insuportables per l’avorriment que provoquen, sense menysprear la part tècnica necessària del text.
A les resolucions hauríem de tornar a mirar cap a la persona jutjada o cap a la víctima i explicar-les per apartats, amb fonaments jurídics clars en què s’expliqui de manera més senzilla el que hem decidit. També ens fixem cada cop més en la discapacitat. El Consell General del Poder Judicial, del qual depenem, ha signat convenis amb associacions i ja s’elaboren de manera habitual resolucions traduïdes a l’anomenada lectura fàcil.

La tecnologia pot ajudar a aconseguir aquest objectiu?
Crec que no gaire, perquè es tracta d’un procés humà. Pots fer servir qualsevol aplicació d’intel·ligència artificial generativa i tot estarà ben escrit, però sempre li faltarà aquesta part humana, personal, emocional i d’empatia que només tenim nosaltres.

I quins aspectes negatius comporta la digitalització?
L’estrès digital. A la plantilla ens fem grans i la digitalització comporta els mateixos problemes que en altres sectors: problemes de vista, posturals, desconnexió digital… De vegades, els protocols no es compleixen de forma correcta i això fa que hi hagi retards en el cas.

De quina manera se’n beneficia, també, la ciutadania?
A més de la qualitat de les resolucions, també té la possibilitat d’accedir a l’enregistrament dels judicis en què participa a través dels advocats. La idea és que els processos s’accelerin, poder donar una resposta a la ciutadania com més aviat millor, encara que això també depèn de la resta de mitjans materials. L’objectiu, amb el temps, és que la població pugui consultar en temps real en quin punt es troba el seu procediment, com passa en altres administracions.

Queda molt per veure intel·ligència artificial als judicis o feta servir per dictar sentències?
Crec que la intel·ligència artificial no és la solució per a cap d’aquestes coses. Et poden ajudar a tenir més dades o a trobar el que busques de legislació i jurisprudència de manera molt més ràpida, però una sentència va molt més enllà d’això. Una sentència és una valoració racional, amb raons, que només és capaç de tenir un humà. A les persones les han de jutjar persones, no una intel·ligència artificial.

Hi ha algunes intel·ligències artificials que els podrien ajudar a saber si una persona menteix al judici pels gestos que fa.
La credibilitat dels testimonis no ve de la gestualitat, encara que hi hagi una part de la psicologia que els estudiï. El discurs que creem els jutges prové de l’anàlisi hipoteticodeductiva: es llancen hipòtesis i cal anar-les corroborant. El testimoniatge d’una persona, per molta aparença de credibilitat que tingui o per persistent que sigui, s’ha de corroborar. Aquest treball de deducció l’ha de fer qui jutja.

He llegit sentències insuportables per l’avorriment que provoquen”

Quins objectius nous planteja la digitalització a la Justícia?
Que funcioni bé a tot arreu [riu].

Quines resistències s’hauran de trencar?
Primer de tot, caldrà que els responsables hi mostrin interès, tant les comunitats autònomes com el Ministeri. Cal que hi hagi una voluntat de cooperació entre tots els polítics i que es renovi el pacte per la Justícia de 2001, que està més que oblidat. Tot funcionaria millor si s’aportessin els mitjans personals i materials necessaris, igual que si es creessin més places.

La tecnologia també és present fora dels jutjats. Com influeixen les xarxes socials a l’hora de fer justícia? Hi ha alguns magistrats molt actius.
Vivim en una societat digital en què les noves generacions, sobretot, viuen una mica al mite de la caverna: pensen que les ombres, el que es mou a les xarxes, és la realitat. Però no. A l’hora d’influir en les resolucions judicials, la cosa és molt fàcil: val no permetre’n l’accés. Jo porto 34 anys de carrera judicial i de vegades he portat casos molt mediàtics. No és agradable perquè tens una tensió i pressió afegides, però estem entrenats.
No tinc Twitter, però sé que altres companys sí que són capaços de connectar amb la ciutadania a través de les xarxes. No em sembla malament sempre que en les seves resolucions no s’hi deixi entreveure cap biaix provocat per aquesta presència al món virtual.

Finalment, fa uns mesos vam presenciar una amenaça de vaga per part de jutges i jutgesses, just després que altres estaments del funcionariat de la mateixa Administració es van mobilitzar i aturar. Per què l’Estat va acceptar negociar abans amb la judicatura que arribar a la vaga?
Primer van anar a la vaga els lletrats de l’Administració de Justícia i després els altres funcionaris, excepte els jutges. La nostra principal demanda era que es convoqués la taula de retribucions tal com marca la llei, cada cinc anys, cosa que no havien complert. No atenien la nostra petició i vam arribar a interposar una demanda sufragada amb els nostres diners. Jo crec que aquesta va ser la diferència entre nosaltres i la resta de companys de l’Administració de Justícia.
Aquí sí que van acceptar reunir-se amb nosaltres i vam arribar a un acord amb el Ministeri de Justícia i el d’Hisenda. Però l’acord, al final, no es va aprovar al Consell de Ministres a causa de l’avançament de les eleccions generals, per la qual cosa al nou Govern li tornarem a exigir que es compleixi el que ja s’ha pactat i, si no accedeix a fer-ho de forma immediata, valorarem mesures com la vaga.