Precaris i excessius: la universitat catalana abusa dels contractes de professor associat

Catalunya és la comunitat autònoma amb més professors associats d’Espanya, un 32,74% del total de l’Estat

El professorat associat de Catalunya fa anys que reclama millores als contractes laborals i retribucions. Es tracta d’una figura pensada inicialment per incorporar a la docència universitària persones acreditades al món professional, perquè aportin a les aules el coneixement i l’expertesa en àrees específiques. Però amb els anys, la figura de l’associat s’ha tergiversat i, en molts casos, ha acabat cobrint necessitats estructurals i ordinàries de les universitats.

Segons dades del Ministeri d’Universitats, Catalunya és la comunitat autònoma amb més professors associats d’Espanya. Actualment, compta amb 8.673 professors associats repartits entre les set universitats públiques; una xifra que representa el 32,74% del total d’aquest col·lectiu a l’Estat espanyol. Les dades, però, varien segons l’àmbit d’estudi. Les engenyeries, indústries i  construcció encapçalen la llista, amb 1.335 associats, seguides de les ciències de la salut, amb gairebé 1.200. El sector d’arts i humanitats se situa en tercer lloc, amb poc més de 1.000 associats. El vicerector de personal de la Universitat de Girona (UdG), Joan Andreu Mayugo, considera que no s’abusa de la figura de l’associat en tots els casos: “En carreres d’àmbit mèdic, sanitari, enginyeries o construcció ens interessa que hi hagi associats, perquè els acadèmics a vegades no estan prou en contacte amb el món professional”, assegura. En canvi, explica que en àmbits en què l’experiència professional no és tan necessària “l’excessiva contractació d’associats és un error acadèmic per part de la universitat”.

Els falsos professors associats

D’acord amb la normativa vigent, un dels requeriments essencials per a la contractació de professorat associat és l’acreditació, per part del docent, d’un contracte professional extern. Aquest requisit, però, no sempre es compleix. És el cas de Jordi Mir, professor associat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): “Al meu departament, en molts casos van fer els ulls grossos a l’hora de contractar professors associats, ja que no se’ns demanava que tinguéssim una feina fora de la universitat”. Diu que cada vegada s’han anat fent més controls però, així i tot, encara no s’han estabilitzat. “No pots viure només com a professor associat, perquè tot i fent tantes hores com un d’estable, la retribució és molt baixa”. És per això que en Jordi es va fer autònom, per poder tenir altres feines que li permetessin viure. “En aquest moment soc professor associat legal, perquè suposadament tinc una feina a fora, la meva condició d’autònom, però igualment no respon a la idea inicial d’aquesta figura”.

En una entrevista amb La fàbrica digital, el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, afirma que la figura de l’associat “s’ha utilitzat com a mecanisme per suplir el forat generacional que s’ha creat amb l’envelliment de les plantilles” i reconeix “la mala praxi” que se n’ha fet, com també “la necessitat d’erradicar-ho”.  

Les causes de la precarietat creixent del col·lectiu són múltiples. Per una banda, la falta de finançament de les universitats i la necessitat de docents, fruit de l'impacte que va tenir la crisi econòmica del 2008 i les posteriors retallades, ha fet que s’hagi recorregut a altres formes contractuals per omplir les places. El vicerector de personal de la UPF, Pablo Pareja, afirma que “això ha cronificat la situació” i que aquestes persones, que en altres circumstàncies haurien fet carrera acadèmica, s’han quedat “congelades en aquesta posició”. 

Per altra banda, la taxa de reposició per jubilació ha estat molt limitada els darrers anys. Com a conseqüència, les plantilles han envellit, admet el conseller Nadal, “no s’ha resolt adequadament”. Pareja defensa que ha estat una situació no desitjada per les universitats, però que un cop “tancades totes les altres portes, no han tingut més remei que recórrer a aquesta figura”. Consegüentment, el professorat associat ha acabat assumint una docència en què l’experiència professional fora la universitat no era tan rellevant. “Els associats han acabat impartint classes d’assignatures troncals o bàsiques, que haurien d’haver assumit professors doctors, amb carrera acadèmica a la universitat”, afegeix.

Un informe sobre el professorat universitari de Catalunya elaborat per l’Observatori de Sistemes Universitaris (OSU) el 2016 mostra que el personal docent investigador (PDI) d’entre 30 i 40 anys ha disminuït del 25,1% al 19,5%, i el PDI de menys de 30 anys d’edat s’ha reduït gairebé a la meitat: del 5% al 2,5%. En canvi, el PDI de més de 60 anys ha passat de ser el 9,8% de la plantilla a constituir-ne el 14,3%. 

Vera Sacristán, presidenta de l’OSU, explica que les universitats han anat contractant associats “per sortir del pas, ja que fan les classes per un import molt més baix que si els contractessin a temps complet”. Inicialment, hi havia uns límits de contractació d’associats que, amb els anys, s’han anat fent menys restrictius. “Quan la llei en permet augmentar el percentatge, és perquè les universitats ja no estaven respectant els màxims permesos; la llei s’adapta a la realitat”, afirma. A més, considera que tenir una gran quantitat de professorat associat, i per tant a temps parcial, “representa un problema per a les universitats, ja que els dificulta la recerca, l’organització i la coordinació de les assignatures”, atès que aquests docents no disposen d’una gran flexibilitat horària, en tenir una altra feina principal.

Els objectius i reptes de la LOSU

La nova llei orgànica d’universitats (LOSU), aprovada el març de 2023, pretén estabilitzar la situació del professorat associat. Obliga les universitats a canviar els contractes temporals a indefinits abans del desembre de 2024 i a reduir les hores de docència dels associats. Per Joaquim Nadal la LOSU “és com un ganivet de doble tall” ja que, “si ens equivoquem amb les decisions que prenem, se’ns pot girar en contra. Si no, obre una finestra d’oportunitats que hem d’aprofitar”.  

L’aplicació d’aquesta llei, però, no ha convençut molts dels afectats. Natàlia Rosetti, doctora en Ciències Polítiques i professora associada de la UAB, critica que “la llei pot tenir molt bones intencions, però l’aplicació està essent nefasta”. I afegeix: “Sense finançament no anem enlloc, és un camí sense sortida”.  

Fa 23 anys que és professora associada, fa classes els primers semestres de curs i li renoven el contracte cada setembre. En el moment en què es va aprovar la LOSU no tenia el contracte vigent i a l’inici d’aquest curs no li han renovat. En canvi, li han ofert un contracte de professora substituta, fent la mateixa assignatura que altres anys, però amb una retribució més baixa. “Se’ls ha escapat de les mans, amb una gestió incompetent i una insensibilitat molt gran cap al professorat, que no som permanents. 

Ens donen trossos d’assignatures, no sabem a qui estem substituint” i alerta del perill que d’aquí en pugui sorgir una nova figura, precària i mal pagada. “El que no podem fer és que el professor associat, que ja és precari en molts casos, ara tingui, a sobre, una nova precarietat: la de professorat substitut”, defensa Jordi Mir. 

El 12 de setembre passat, Rosetti va començar les classes sense contracte i assegura que es troba en uns “llimbs de gestió”. Els professors afectats exigeixen respostes i Rosetti creu que “s’ha fet de forma arbitrària, sense cap mena de diàleg ni negociació”. A més, la nova llei amplia l’accés a les noves places de professorat lector a totes les persones que tinguin un doctorat. “Fa anys que intentem fer recerca, però les circumstàncies no acompanyaven, havíem d’enllaçar una assignatura amb una altra i buscar altres feines”, es queixa Jordi Mir. Els associats demanen més garanties per equilibrar la seva plaça a través d’un concurs restringit que consideri la seva experiència laboral.

El pla de xoc de la Conselleria

Paral·lelament, la Generalitat ha llançat un pla de xoc amb un pressupost de 65 milions d’euros, que es repartiran en dos períodes de tres anys. “L’objectiu és fer que les universitats es comprometin a reduir el nombre d’associats i a incrementar el nombre de professors lectors”, assenyala Joaquim Nadal. Amb aquest pla en marxa, el departament pretén cobrir entre 800 i 900 places de professors a temps complet abans del 2026, que en termes estrictes representaria reduir la problemàtica a la meitat. 

Enguany ja s’han contractat els primers 252 professors a temps complet a quatre de les set universitats beneficiades pels primers 10 milions d’euros. Nadal defensa que “si en tres anys aconseguim reduir el problema a la meitat, en sis anys ho podrem reduir al 100%”. Però tant les universitats com el professorat associat no n’estan convençuts. “El pla de xoc és clarament insuficient, estem parlant de milers de professors en uns departaments col·lapsats per la precarietat”, afirma Rosetti. Per Joan Andreu Mayugo, el vicerector de personal de la UdG, falten recursos i que el pla de xoc és tan sols el 15% del que necessita la universitat. “Com a mínim s’hauria de multiplicar per tres el finançament de la Generalitat per assolir el nivell espanyol; i per set, per arribar al nivell europeu”.