Els professionals de l’atenció primària, units i unides per la precarietat

Els dos episodis del Sense Ficció de TV3 acompanyen diversos professionals en les seves reivindicacions

Catalunya, com la resta d’Espanya, gaudeix d’un sistema sanitari universal. Almenys, fins a cert punt. Cada any la inversió en hospitals augmenta i la de l’atenció primària baixa, tot i les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la importància d’aquest servei per a la societat. S’ha convertit en l’esglaó més baix de l’estructura del sector i en el més alt en el de la precarització.

Tots els testimonis del programa Sense Ficció de TV3 d’aquesta setmana, titulat Sense metges, camí del col·lapse, hi concorden. Les dades, també: per a l’any 2023, hi ha prevista una despesa sanitària d’11.423 milions d’euros. El 18% anirà a parar a l’assistència primària. De mentre, cada vegada hi ha més hospitals que pertanyen a fundacions privades. I no tothom té accés a aquests centres concertats.

Les retallades, els sous baixos i la saturació del sistema provoquen la falta de professionals en el sector en un moment en què es necessiten 9.000 metges. En una mirada a curt termini, sabem que en cinc anys es jubilaran prop del 30% dels professionals que ara treballen a la sanitat. N’hi ha altres que abandonaran la professió abans per la pressió i l’estrès a què estan sotmesos. O que marxaran a altres països on les condicions laborals i la conciliació familiar siguin molt millors. Les seves històries també estan recollides en l’episodi.

Les cuidadores i els CAPs, en espera

El diagnòstic del sistema sanitari és preocupant. Però els professionals saben que “vocació no és explotació“. Aquesta reivindicació apareix a les pancartes dels que surten al carrer per protestar per les condicions actuals i ser part del canvi. No en són pocs i no estan sols: el veïnat, que no sap quan ni qui els atendrà, els fa costat.

El 2019 es va decidir que la Capella de la Misericòrdia, al barri del Raval Nord de Barcelona, seria el nou centre d’atenció primària de la zona. L’Ajuntament va cedir després de les protestes de sindicats i habitants del voltants, que han trigat anys a rebre una resposta de l’administració. Però tres anys més tard, les obres encara no han començat. Encara així, continuen lluitant.

Les professionals que no treballen als CAPs sinó a casa de qui no té massa mobilitat tampoc no ho tenen fàcil, però a elles tampoc els falta veu per protestar. El Sindicat SAD de Cuidadores Professionals Municipals s’encarreguen de l’atenció domiciliària de barris com el Raval o el Carmel. Les seves samarretes de color rosa les acompanyen a manifestacions, reunions polítiques i despatxos de l’administració per reclamar condicions laborals justes i un conveni que es compleixi. “Tenim un defensor del poble que no defensa el poble i una síndica que no escolta“, lamenten. La frustració traspassa la pantalla al documental Essencials, també a TV3, però les ganes de superar la injustícia, encara més.