Calla i pedaleja com el ‘rider’ que ets

Diumenge 2 de juliol acaba la pròrroga de les funcions de La revolució de les 4 idees, a la Fundació Joan Brossa

A la piràmide que representa la jerarquia social, molts dels que conformen la base d’aquesta figura van en bicicleta. I amb una motxilla a l’esquena que pot contenir hamburgueses, alcohol, condons o medicaments, i sempre molta precarietat. 

Es tracta dels riders, dels que no importen a ningú. Es tracta de persones que van ser enganyades pensant que treballarien en una feina basada en la llibertat màxima i ara es troben competint els uns amb els altres per arribar els primers a un domicili, aconseguir bones ressenyes i cobrar uns euros l’hora. Deixant de banda les presses, l’estrès i els possibles accidents. 

Els tres repartidors que protagonitzen La revolució de les 4 idees (Abel Reyes Alabart, Marc Tarrida Aribau i Francesc Marginet Sensada), de Gabi Jiménez i dirigida per Montserrat Bonet, compleixen les ordres de qui es troba a la punta de la piràmide: “l’invisible, l’oligarquia, la casta, el poder”. No, no parlen de Déu, sinó d’una app. 

En una altra època, aquests treballadors formarien part del proletariat i persones com Don Izquierdo intentarien canviar l’ordre de les coses i formar una revolució. Cremarien la fàbrica i reclamarien als amos condicions laborals millors. Fins a un cert punt.

En aquesta funció, que serà a la Fundació Joan Brossa fins al 2 de juliol, es barregen dues històries i dues revolucions, i s’hi barregen, també, l’humor, la sàtira i la música per parlar d’una desigualtat social que persisteix tot i el pas del temps. “Calla, somia, pedaleja i segueix endavant encara que davant tinguis la precarietat”, es diu un dels riders. Però ningú l’escolta, només el públic en un intent teatral de donar veu als invisibles.