La salut mental dels metges empitjora

600 professionals catalans han demanat assistència per trastorns o addicions els últims dos anys

Cada vegada hi ha més metges amb problemes de salut mental. En els últims dos anys, des de la pandèmia de covid-19, 600 facultatius catalans han demanat assistència per trastorns o addicions o el que és el mateix, el 35% dels metges de l’Estat espanyol, segons dades del Consell General de Col·legis de Metges (CGCOM).

Els principals trastorns que s’han detectat (75%) han estat adaptatius, d’estat d’ànim i d’ansietat. També han aparegut addicions, com un 12% de casos addictes a l’alcohol o a altres substàncies. Els resultats de l’estudi s’expliquen per la sobrecàrrega assistencial que pateixen els metges, així com per les expecatives que es traslladen a la professió, segons el president del Col·legi de Metges del País Basc, Cosme Neveda.

El gènere, l’edat i ‘especialització dels professionals són factors a destacar: el 65% del personal sanitari que demana assistència són dones, i dues de cada deu persones amb trastorns o addiccions són menors de 30 anys. D’altra banda, la medicina general és l’àmbit amb més casos de salut mental, amb gairebé la meitat dels casos. Però, si es posa en relació amb el nombre de col·legiats, les especialitats de psiquiatria i pediatria són les que presenten una incidència major.

Des de principis d’any, a l’Espanya gairebé s’han tramitat 338.000 baixes laborals per motius de salut mental. És el màxim registrat en aquest període de temps dels set últims anys, segons les dades de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). Però no tots els casos es registren. Segons un estudi de l’entitat Obertament, el 90% dels treballadors amb problemes de salut mental no ho diu obertament a la feina.