El sector de la traducció editorial reclama que les tarifes s’actualitzin

La Llei de Defensa de Competència impedeix el dret a la negociació col·lectiva

A vegades es parla (i es dubta) de l’efecte que ha tingut la digitalització sobre els llibres físics. De si ha tret feina a editors i llibreries i si resistirà molt més temps. L’últim informe sobre el sector editorial de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya nega que res d’això passi: el 2021, el mercat va experimentar “l’increment més gran de facturació del segle”. Però els treballadors i treballadores dedicats en la traducció no veuen millores en les condicions de feina.

ACE Traductores, entitat que defensa els drets d’aquest col·lectiu professional, va publicar ahir dijous un manifest en què reclama una actualització de les tarifes editorials, que porten anys gairebé congelades tot i l’increment de l’IPC. Fins i tot algunes han disminuït respecte a les de fa deu anys, quan també van patir una retallada derivada de la crisi de 2008.

“La primavera passada sindicats i patronal van aconseguir un acord per implantar una pujada salarial del 10% al llarg dels pròxims tres anys, acord que servirà de base per a la signatura dels convenis col·lectius en els diferents sectors econòmics, ¿però què passa amb els traductors editorials, treballadors autònoms en la pràctica totalitat? ¿Fins quan suportarem aquesta pèrdua imparable de poder adquisitiu mentre la facturació anual del sector creix sense parar?”, recull el manifest.

La Llei de Defensa de Competència, que impedeix el dret a la negociació col·lectiva dels traductors editorials, s’uneix a la falta d’un sindicat de persones autònomes del món editorial. Això obliga els treballadors i treballadores a negociar a títol individual amb les multinacionals, “en un sector cada vegada més concentrat, en què és molt difícil subsistir al marge de les condicions imposades pels grans grups editorials”.