Viure i treballar des de qualsevol lloc del món: l’auge dels nòmades digitals

Cada cop més treballadors valoren la mobilitat geogràfica voluntària i la consideren un benefici laboral al mateix nivell que la conciliació

Una taula, un ordinador, una pantalla gran i bona connexió a internet són les eines de treball de David Cabanes. Empleat des de fa deu anys de Nextivity Inc., multinacional que fabrica repetidors per a telefonia mòbil amb seu a San Diego (Califòrnia), en fa més de 20 que treballa movent-se arreu del món, sense haver de fitxar cada dia presencialment ni amb un espai de feina concret. 

Qualsevol indret del món amb bon accés a internet és susceptible de treballar-hi. Aquesta és la premissa bàsica dels nòmades digitals, treballadors a distància que decideixen instal·lar-se i exercir des d’un país diferent al d’origen durant un temps. El cost de vida, la seguretat, el clima i la cultura són els altres aspectes que més es valoren a l’hora d’escollir destí.

“M’identifico tant amb els teletreballadors com amb els nòmades digitals. Em llevo i puc treballar des d’on sigui i, si vull, en pijama, que no vol dir que treballi menys”, precisa. De fet, quan va començar a treballar des de qualsevol lloc del planeta, l’any 2003, “ja hi havia multinacionals que decidien que, en comptes d’una gran infraestructura amb oficines, els convenia contractar treballadors amb una bona connectivitat des de casa seva o des d’on fos, i les eines necessàries per poder assumir igualment una responsabilitat en l’empresa sense ser-hi presencialment”, explica.

Actualment 48 països ofereixen visat de nòmada digital. Espanya ha estat un dels darrers a expedir-lo, un permís específic que va entrar en vigor l’any passat i que permet l’estada al país de persones de fora de la Unió Europa que duguin a terme una activitat laboral o professional a distància, per a empreses no espanyoles i només mitjançant sistemes informàtics, telemàtics o de telecomunicació, indica el web del Programa de Residència per Inversors i Emprenedors del Ministeri d’Economia. A més, els candidats han de ser persones “graduades o postgraduades d’universitats de prestigi reconegut, formació professional i escoles de negocis de reconegut prestigi o bé amb una experiència professional mínima de tres anys”. I han de demostrar que poden guanyar-se la vida per si mateixos, amb sous superiors als 30.000 euros, segons apunta el despatx Echeverría Abogados.

Aquest permís específic forma part de la Llei d’startups, creada per afavorir un “ecosistema emprenedor innovador” que també sedueixi els estrangers. Fins a l’aprovació del nou reglament les persones extracomunitàries amb feina per compte propi o contractades per empreses no espanyoles podien romandre al país tres mesos. Ara poden quedar-s’hi fins a cinc anys i amb rebaixes fiscals incloses: amb un tipus impositiu del 24% i no el 37%-47% que els correspondria per salari.

Espanya és un dels països europeus més atractius per als nòmades digitals. I més ara, amb l’existència del visat i el pas enrere de Portugal i de Països Baixos a l’hora d’oferir beneficis fiscals als estrangers que s’hi instal·lin. Així ho reflecteix l’enquesta que VisaGuide va fer a finals de l’any passat entre els seus usuaris. I la setmana passada On Economia va avançar que, a 31 d’octubre de 2023, a Espanya s’havia concedit el visat de nòmada digital a 7.116 persones, segons dades del Ministeri de Seguretat Social, Inclusió i Migracions. Altres llocs web dedicats a aquest col·lectiu destaquen Mèxic, Costa Rica, Tailàndia, Malàisia, Malta o Dubai com a principals països receptors. 

Barcelona és una de les ciutats més interessants per als nòmades digitals que escullen afincar-se temporalment a Espanya. I no només pel clima, la gastronomia i la cultura, sinó també per l’educació superior. “Hi ha gent que ve a formar-se a les escoles de negocis de referència que tenim i que, alhora, manté la feina del país d’origen”, explica Ruth Barrera, advocada i cofundadora de Mentor Nomad, empresa que acompanya els nòmades digitals que aterren a la capital catalana.

“El món es mou. Ser nòmada digital és una tendència de futur: les persones valoren molt viure experiències arreu del món i les empreses cada cop valoren més atreure talent”, detalla Barrera. Cada cop hi ha més treballadors per a qui residir i exercir un temps en un indret diferent del lloc de feina original és un avantatge al mateix nivell que les facilitats per conciliar. I hi ha empreses que ja conceben el món sencer com a mercat de treball on buscar candidats perquè “volen tenir les persones més qualificades”, prossegueix l’advocada, “visquin on visquin”.

“Has de ser molt disciplinat. Si no tens un mètode de treball i una certa disciplina, et perds”, assenyala David Cabanes. “Quan una empresa busca un perfil de treballador així et mesuren més la productivitat que el fet de fitxar, que és el que en realitat hauria de ser”, considera. A ell aquesta forma de treballar li aporta més qualitat de vida. Ponts, festes, caps de setmana, vacances, tot s’ho manega bastant com vol. “El terme vacances quan ets un nòmada digital és relatiu, perquè tot es barreja. És un tema de flexibilitat ben entesa. Amb la central de l’empresa, a San Diego, hi ha nou hores de diferència respecte l’horari català, per exemple. Si no m’organitzés bé, treballaria 14 hores, però si faig alguna reunió al vespre, després ho compenso amb el relaxament en altres hores. Es tracta de saber gestionar el teu temps”.

“Eines com Zoom i Teams es van posar de moda durant els confinaments per covid, però el contacte personal i les reunions cara a cara continuen tenint molt de pes encara”, declara Cabanes. Amb certa regularitat ha de volar a destins determinats per reunir-se amb clients o companys, però la resta de feina la pot fer des d’on vulgui, al costat de la família o com “el genet solitari” que diu sentir-se.

Lliures i solitaris

Malgrat les poques dades fiables que hi ha, es calcula que hi ha uns 35 milions de nòmades digitals arreu del món. Se sap que els treballadors de l’àmbit tecnològic són els més nombrosos, seguits dels empleats dedicats al màrqueting, el disseny, l’escriptura o el comerç electrònic. La presència d’homes i dones és molt equilibrada (51% i 49%, respectivament), de mitjana tenen 40 anys i el 83% treballa per compte propi, mentre un 17% són assalariats en empreses que permeten la feina a distància. La gran majoria s’està a cada destí entre tres i nou mesos.

Leslie Feagly és dissenyadora gràfica, però fins fa dos anys aquesta nord-americana nascuda l’any 1958 no va provar un estil de vida que, ara diu, “si fos més jove, ho faria així sempre”: viatjar i despertar en llocs diferents des d’on concentrar-se en els dissenys i enviar la feina als clients. Malgrat ser a prop de la jubilació, ja té marcats al calendari els mesos de febrer, març i abril d’enguany per tornar a treballar remotament. Vol estar-se un mes a cada destí que triï. Fa dos anys es va estrenar com a nòmada digital en viure tres mesos a Sicília. “Vaig tenir la sort de trobar apartaments bonics on estar-me i treballar, perquè no era fàcil trobar cafès-internet”, explica. Va aprofitar també per fer un curs d’italià a Palermo, una bona oportunitat per conèixer gent.

L’allotjament és un dels aspectes clau per al col·lectiu un cop arribat a destí, perquè també és el lloc de feina preferit, malgrat l’expansió dels coworkings, les cafeteries amb internet o les biblioteques. També s’exploren altres possibilitats, com l’ús d’autocaravanes: “Nosaltres ja preparem la camper o autocaravana amb connexió a la xarxa per poder treballar-hi bé amb telèfon i ordinador. Ho deixem tot llest”, afirma Josep Portell, cap de vendes d’ASM.

“El principal avantatge és que puc explorar bé un destí, molt més que si m’hi estigués només uns dies de vacances. També conec molta gent d’arreu del món i això fa gran la meva xarxa de contactes professionals i estableixo relacions personals noves”, declara Sophie Bellamy, copywriter i cofundadora de Good Egg, empresa que fa webs de companyies creades per dones. “Em sento afortunada per poder portar aquesta vida, que em fa sentir més la llibertat i cada dia com una aventura”.

Ha viatjat a més de 60 països per estar-s’hi temporades més o menys llargues, la majoria com a nòmada digital. S’adona que des de la covid cada vegada hi ha més gent viatjant i treballant al mateix temps pel món: “He conegut persones que ho fan amb 20 anys i fins a més enllà dels 60, i fins i tot famílies senceres”, detalla.

Malgrat la llibertat, la possibilitat d’explorar millor els països i la diversitat de gent que es pot arribar a conèixer, un 83% dels nòmades digitals se sent culpable de desconnectar de la feina, un 77% ha patit esgotament laboral, un 40% se sent sol i un 84% ha tingut algun problema fiscal. Amb tot, un 94% vol mantenir aquesta forma de vida itinerant, segons un estudi de Passport-Photo.