“Avui dia, el pagès va dins d’un tractor i està enganxat al telèfon mòbil”

Malgrat ser imprescindible per tothom, al sector primari hi falta gent. Treballar al camp ja no només consisteix a sembrar, segar i collir: la tecnologia està canviant els processos de l’ofici. En parlem amb Jordi Llop Casamada, investigador de la Unitat de Mecanització Agrària i professor de l’Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB), al campus del Baix Llobregat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

A Catalunya falten pagesos?

A grans trets, el perfil de la pagesia catalana és el d’una persona d’uns 65 anys en qui la digitalització no és viable i sense relleu generacional. En paral·lel, a la universitat estem oferint formació en digitalització a estudiants que no sé si voldran treballar al camp i embrutar-se les mans. Per aquest curs, 2023-2024, s’ha disparat la matrícula dels estudis d’agrònoms. Per tant, ara mateix hi ha un augment de la demanda, no sé si a causa de la publicitat o de les notícies sobre l’àmbit agrari. 

Per què no és atractiva la feina al camp, per què hi falta gent?

L’horta és dura. El cereal no tant, es fa amb tractor. Però no trobes gent que podi i aleshores venen brigades de fora (de Romania, sobretot). Hi ha un problema estructural de relleu, de percepció del tipus de feina. Espero que la tecnificació sigui un alicient per la gent jove…

I el paper de la dona? La proporció de dones que treballa al camp ronda el 20%.

Crec que hi té un paper clau, com sempre. Sí que n’hi ha més a assessorament agrícola, agronòmic i tecnològic, però directament al camp n’hi ha poques. Sí que hi ha influencers del camp dones: noies dalt de tractors, sembrant. N’hi ha. Ara la feina al camp no és tan, tan física ni de sol a sol. 

Què ha canviat a l’agricultura?

Hi ha hagut selecció natural. Jo, per exemple, soc de família pagesa: els meus avis i els meus tiets n’eren i, als estius, treballava amb ells. Però ara soc professor universitari.

El pagès clàssic, costumista, amb barret de palla i forca, ja no existeix. És una imatge. Què té la pagesia que no tinguin altres feines? Una part de romanticisme, un lligam extra, diferent de la resta de professions. Quan se li treu això, no deixa de ser una empresa. Avui dia, el pagès va dins d’un tractor i està enganxat al telèfon mòbil. O, si no, és un operari.

Per què els preus que rep la pagesia per als productes que conrea són tan baixos?

El pagès no decideix el preu de la mercaderia que produeix i ven. És dels pocs, si no l’únic ofici, en què això passa. El preu sempre s’ha marcat des de fora, d’altres zones agràries, com Almería, o l’han establert els grans distribuïdors. Fins ara, el model productiu permetia produir i vendre a l’engròs, però ara, qui vol guanyar-se la vida s’ha d’implicar en la comercialització. I no tothom té capacitat per fer-ho. 

Com es fa aquest canvi de model?

La gestió agrària s’ha de professionalitzar. A nivell de procés productiu agrícola, aquí som boníssims. Tenim els millors pagesos d’Espanya. Però, alhora, molts no saben gestionar el control de costos. Tot ha de ser més eficient perquè els preus que rep el pagès no augmenten, però els costos, sí (sobretot els dos últims anys).

Per guanyar-te la vida has de sortir del model de preus industrial i fer qualitat”

Què vol dir, exactament, professionalitzar la gestió?

Caldria canviar el control o la gestió de l’explotació. Ja s’està començant a fer, amb tècniques que permeten fer la traçabilitat de tot allò que es fa al camp. Per exemple, ja és obligatori digitalitzar l’aplicació de productes fitosanitaris. Des del Ministeri d’Agricultura s’ha empès la transició ecològica i digital, que també facilita optimitzar processos.

El mercat i les polítiques també defineixen el tipus d’agricultura que volem: l’estratègia europea del camp a la taula estableix que els pesticides i els fertilitzants només es poden fer servir al 50% i que la producció ha de ser orgànica (no al 100%) i integrada (amb metodologies que eviten l’ús de químics). De manera que el mercat t’està exigint productes saludables i amb residu zero: això implica canviar el sistema de treball. Per guanyar-te la vida has de sortir del model de preus industrial i fer qualitat per competir amb preu i amb valor afegit, no amb quantitat i jugar amb els marges.

Una altra sortida de la pagesia és treballar amb restaurants. Al final, amb una mica d’imaginació hi ha solucions i no cal que sempre siguis el pallús.

Per què no hi ha manera que la pagesia pugui pujar els preus del que produeix?

Perquè molts productes agraris es consideren commodities [productes tangibles que es poden comercialitzar] i hi ha gent que guanya diners especulant-hi. 

Amb els productes del camp el pagès pot fer-ne dues coses: vendre’ls directament, i ell hi posa el preu, o anar a Mercabarna i l’hi posaran. Molts pagesos no pensen si els val més la pena fer una cosa o l’altra, fan el que han fet sempre.  

Per altra banda, hi ha pagesia que s’està professionalitzant i introduint tecnologia per tal de produir de manera que s’aproximi a les demandes del mercat. També hi ha aplicacions i altres eines digitals per saber què estàs fent i què costa fer-ho, per optimitzar recursos. I un cop tens aquesta informació, hi apliques sistemes de suport a la presa de decisions. El pas següent és la teledetecció. 

Què és?

Obtenir informació per prendre decisions. Es pot fer amb sensors o per satèl·lit i després cal que un agrònom digui què cal fer amb la informació que obtens. Tot plegat és el que s’anomena agricultura de precisió, que permet detectar variabilitats, actuar en conseqüència i predir produccions.

S’està aplicant?

Encara és car per a la pagesia que no ho tingui clar: implica posar sensors d’humitat i tempertura als camps i/o als tractors, així com estacions metereològiques. I tampoc tots els pagesos s’han de tecnificar, això depèn de les hectàrees que tinguin. Però si la mitjana d’edat de la pagesia és alta, parlar de tecnificació i canviar la manera de pensar del model productiu és difícil.

La tecnologia ajuda a millorar els processos, sobretot per conèixer la quantitat de producció i per controlar els nutrients dels conreus. Si volem produir més, millor i de manera més eficient necessitem tecnologia. L’agricultura sense tecnologia també és possible i seguirà existint, però a nivell més artesà i minoritari.

La gestió agrària s’ha de professionalitzar”

El camp està vivint el moment big data?

Calma, a l’agricultura no hi ha tantes dades, no per als volums del que es coneix com a big data. Però s’hi acabaran implementant models d’intel·ligència artificial per prendre decisions i acabarem treballant amb robots autònoms. De fet, ja hi ha robots que munyeixen vaques, amb una persona connectada a un mòbil per fer-ne el control. També hi ha vaques amb podòmetres per saber com es comporten, de manera que necessites menys gent treballant: amb dues persones qualificades en tens prou. I fora de Catalunya ja hi ha robots que recullen pomes o maduixes. I drons que coordinen tasques. No hi ha res que em faci pensar que això no arribarà a l’agricultura: a canvi de destruir llocs de treball? No, a canvi de tenir-ne de diferents, més preparats. Seran feines més qualificades i amb sous millors. 

Malgrat la falta de relleu professional, hi ha gent que està canviant la ciutat pel camp.

Hi ha un xup-xup de gent que torna al camp, però una flor no fa estiu. El pagès ara necessita molt assessorament, un assessorament 360º (per la part tècnica, la gestió i la tecnologia) i amb assessors independents. Així anirà encaixant l’internet de les coses [l’ús de sensors], la recol·lecció de dades d’agents diferents i l’anàlisi i interpretació de tota aquesta informació.  

Què passarà amb la pugna entre agricultura i espai per generar energia (fotovoltaica o eòlica)?

Ara s’està treballant l’agrovoltaica, que intercala plaques solars i cultius, però no sé si serà la panacea. Les plaques es poden moure perquè hi arribi més o menys llum a les plantes, segons les necessitats. Això vol dir que el pagès haurà de tenir un màster en tecnificació, comercialització elèctrica i producció agrícola. 

I amb la sequera, com s’hi està adaptant l’agricultura?

Si tenim aigua, el que ara fa Almería ho farem a Catalunya. El sector està preparat per aquests canvis, té energia i força per fer-los? El sector destà desgastat, però també hi ha pagesos i empresaris que estiren el carro i fan que estiguem a l’avantguarda, com en el cas de la poma, la pera o la viticultura.