Els treballadors de plataforma continuen als llimbs laborals

Ni una feina per tota la vida ni vuit hores seguides o en horari partit. Una part dels treballadors que avui té Espanya dedica tota o part de la jornada laboral a una feina de plataforma. Fins a quatre milions de persones l’any 2021, segons un estudi de la Comissió Europea. Treballen sense un cap directe a sobre, sense companys, sense horari fix i sense haver de desplaçar-se a un centre de treball concret. Però també sense nòmina, sense representació sindical, i en massa casos, per un sou inferior al salari mínim interprofessional (SMI). Són una nova modalitat de treballador, a vegades autònom, a vegades fals autònom, a vegades assalariat, que sol compaginar feines per arribar a final de mes. Són els peons de l’economia dels petits encàrrecs o gig economy, producte de la digitalització.

“Els últims deu anys ha crescut molt el nombre de treballadors de plataforma”, assegura Adrián Todolí, professor de Dret del Treball de la Universitat de València i coautor de diversos treballs sobre aquest tema. “És una forma de treball refugi per persones que no troben feina al mercat laboral tradicional. Quan el mercat laboral millora, baixa l’interès per treballar per una plataforma”, argumenta. L’any 2018 Espanya i Països Baixos encapçalaven una enquesta entre 16 estats membre de la Unió Europea sobre els treballadors de plataforma: en tots dos casos un 2% de la població en edat laboral tenia com a ocupació principal una feina de plataforma. A més, l’Estat espanyol era el país amb més treballadors de plataforma en conjunt, ja fos de manera secundària, esporàdica o marginal.

Les motxilles grogues dels repartidors de Glovo i empreses similars que transiten per moltes ciutats representen la cara més visible d’aquests treballadors. Però els anomenats riders són menys del 6% del total de treballadors de plataforma. Un 9% són professionals de les cures i la gran majoria, més de la meitat, són professionals liberals (dissenyadors, arquitectes, periodistes, advocats, psicòlegs, programadors, traductors, experts en màrqueting…) que treballen mitjançant plataformes com Fiverr, Upwork o Freelancer, així com per altres propostes específiques d’un sector professional. Els incompliments reiterats i flagrants de Glovo, Uber Eats, Deliveroo o Just Eat amb els repartidors van empènyer el Govern central a aprovar, la tardor de 2021, la coneguda com a ‘llei rider’, per la qual les plataformes digitals han de contractar els repartidors com a assalariats (segons dades del Consell Europeu, el 93% dels treballadors digitals són autònoms). Només Just Eat va complir la normativa: Glovo va engolir Deliveroo i continua en rebel·lia. Però la resta d’empleats lligats a una plataforma digital va quedar al marge del reial decret. Sí que els empara la directiva europea aprovada definitivament la primavera passada, però encara no té efecte i hi ha dos anys de marge per transposar-la, recorda Todolí.

Falsa llibertat laboral

“La digitalització permet una fragmentació del treball fins a extrems desconeguts, ja que en alguns casos els treballadors exerceixen tasques de pocs minuts, a través de plataformes digitals d’ocurrència ocasional i contingut divers. Aquestes condicions laborals no permeten planificar una activitat regular ni un desenvolupament personal basat en la feina”, indiquen els autors de la investigació ‘Cambios tecnológicos, trabajo y actividad empresarial: el impacto socioeconómico de la economía digital’. La llibertat d’acció i d’elecció de feines amb què es presenten les plataformes no és tal. “Aquestes condicions laborals no permeten planificar una activitat regular ni un desenvolupament personal basat en la feina. A més, les tecnologies digitals faciliten la deslocalització d’activitats a altres països i dificulten l’aplicació de les normes de protecció en què es basa el pacte social que atorga estabilitat a països com Espanya”, continua.

Així és com s’han generat situacions paradoxals com una plataforma de psicòlegs online, disposats a vetllar per la salut mental dels usuaris, que vivien “enganxats al telèfon, a l’espera de clients sense poder desconnectar o descansar”, relatava Adrián Todolí. Per norma “és la plataforma qui assigna un professional al client”, explica el professor de la Universitat de València. “N’hi ha que tenen una llista oberta d’especialistes i l’usuari escull, però en altres casos és un algoritme qui decideix quins candidats mostrar”, a partir dels criteris establerts pel sol·licitant. Com que a cada plataforma hi sol haver més oferta de professionals que demanda, perquè s’hi pot apuntar qui vulgui, qui es postula té menys poder de negociació i impera una competitivitat a la baixa, per preu. A més, la plataforma es queda una part dels beneficis dels aspirants i fixa horaris. “El sistema està fet per satisfer i atreure clients”, no els professionals, conclou Todolí.

Sense un vincle clar

“A Espanya, els salaris de les empreses de plataforma, si fossin segons conveni, haurien de pagar 92 milions d’euros més del què estan pagant”, assenyala Daniel Cruz, responsable d’Anàlisi i transformació digital de CCOO Catalunya. “Per viure de Glovo has de pedalar i estar pendent de l’aplicació 12 hores diàries. Passa el mateix amb Clintu. I els clickworkers, els professionals liberals, tampoc es poden guanyar la vida així”, precisa.

L’absència d’una relació laboral definida i clara aboca els treballadors a la precarietat. “Les plataformes són empreses i haurien de funcionar com a tals”, demana el representant sindical. En canvi, en molts casos són startups sense beneficis. “Funcionen a pèrdues, a partir de rondes de finançament, amb l’expectativa d’acabar obtenint el monopoli de l’activitat o a l’espera de ser comprades”, exposa Todolí. Algunes, com Gorillas, MyPoppins o Deliveroo, ja s’han ofegat. “No és fàcil muntar una plataforma informàtica si no s’hi inverteixen milions en màrqueting perquè tothom la conegui i, així, pugui fer-se amb el monopoli”, precisa el professor universitari. “Les plataformes funcionen amb economia de xarxa: com més candidats tingui, més usuaris tindrà. I a la inversa. Això acaba conduint cap al monopoli i l’única solució són les xarxes públiques, les cooperatives no tenen capacitat per fer-ho. Però no està sobre la taula parlar-ne”, sosté.