“Lluitar contra la precarietat ens ajudarà a reduir la mortalitat laboral”

Catalunya va ser la segona comunitat autònoma amb més morts a causa d’un accident laboral el 2022. Òscar Riu, director general del departament de Relacions Laborals, Treball Autònom, Seguretat i Salut Laboral de la Generalitat, repassa en aquestes línies l’estratègia catalana que es va posar en marxa el 2021, al costat de la patronal i els sindicats. També posa de manifest el paper, bàsic, de la salut mental dels treballadors, la necessitat d’actualitzar la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (és de 1995,) i l’efecte de les realitats tecnològiques noves sobre els centres de treball.

Segons les últimes dades del Ministeri de Treball, a Catalunya l’any passat van morir 80 persones a causa d’un accident laboral, set més que el 2021. Què s’està fent des de la Direcció General per intentar reduir aquesta xifra?

El primer que vam fer va ser acordar amb els agents socials, sindicats i patronal, l’estratègia catalana de seguretat i salut a la feina. Va ser un compromís del Govern, però també de les entitats per reduir els accidents laborals així com l’assumpció de responsabilitats en l’àmbit de la prevenció. L’estratègia és del 2021 i per primera vegada es va dotar de pressupost perquè els agents socials poguessin impulsar les accions.

L’estratègia intenta incorporar una cultura preventiva nova, impregnar tota la societat sobre la prevenció de riscos laborals. Passem una gran part de la nostra vida a la feina i gran part dels accidents de l’àmbit laboral ens poden marcar per sempre.

Sabem que la sinistralitat està relacionada directament amb les condicions laborals i la precarietat, i aquí és on ens centrarem. També som conscients dels accidents no traumàtics, per això impulsem que es facin avaluacions de riscos psicosocials, perquè la salut mental ha de ser prioritària. I després també hi ha la Inspecció de Treball: l’any 2021 el 51% de les accions van ser en l’àmbit de la seguretat i la salut en entorns laborals.

Catalunya és la segona comunitat d’Espanya amb més mortalitat, darrere d’Andalusia.

A Catalunya, ara mateix, estem molt preocupats per les morts provocades per caigudes en alçada, relacionades amb les feines d’instal·lació de plaques solars. Aquí sobresortim. De totes maneres, és cert que a les comunitats autònomes amb més població treballadora hi ha més incidència d’accidentabilitat tot i que, en global, siguem de les zones que menys en tenim.

Per reduir aquesta xifra, el que fem és analitzar on hi pot haver més accidents i, aquí, impulsar accions per intentar reduir-los. Per exemple, en les caigudes en altura, Inspecció també està impulsant accions.

El sector serveis va ser l’activitat econòmica en què més persones van perdre la vida mentre exercien les seves funcions (el 66% de tots els morts), seguit de la indústria (20%) i la construcció (12%). Hi ha alguna mesura concreta per a aquests sectors amb major índex de mortalitat?

A la construcció treballem conjuntament amb les patronals, a la indústria fem campanyes informatives i assessorem, i també realitzem accions diferents amb les mútues de treball. Amb el paraigua de l’estratègia catalana, cada mes analitzem les dades que tenim per reorganitzar les prioritats conjuntes entre patronal i sindicats.

Intentem anar-nos adaptant a les noves realitats. Per exemple, tenim molt present la incorporació de la robòtica a les empreses i estudiem com això afecta la prevenció de riscos laborals. El que fem és treballar per incorporar la prevenció a l’estructura de l’empresa i la societat. De la mateixa manera que tothom té molt clar que no es pot anar a més de 120 quilòmetres per hora per una autovia, la societat ha de tenir clar que també cal complir la normativa.

Barcelona és la demarcació amb més morts de llarg, 48. Una xifra allunyada de Girona (12), Lleida (11) i Tarragona (11). Com s’explica aquesta realitat?

On hi ha més indústria, hi ha més possibilitat d’accidents que acabin en mort. Però aquesta no ha de ser la realitat. No pot ser que un treballador se’n vagi de casa a treballar i no torni.

Les polítiques de la Generalitat en seguretat i salut a la feina es diferencien de les espanyoles?

La nostra estratègia és de fa dos anys i la de l’Estat es va aprovar només fa uns dies. Això ens fa tenir una feina prèvia consolidada, sobretot perquè la realitat a l’àmbit català i a altres regions és diferent, amb sectors com la indústria i els serveis molt potents. La relació entre les dues administracions és bona i hem de treballar conjuntament, però sí que els demanem que actualitzin la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, que és del 1995.

Ara que ho comenta, el mercat de treball ha canviat molt els darrers anys. A quins perills nous considera que s’enfronten els treballadors?

Els perills actuals més importants estan relacionats amb els riscos psicosocials i l’aparició de sectors productius nous, com les plataformes digitals. Ara hem de tenir en compte, per exemple, l’estrès que provoca estar pendent d’una aplicació que et diu si estàs disponible o no per treballar, o si t’envien un correu per convocar-te a una reunió. La desconnexió digital és molt important.

A més, com que l’accidentabilitat, i per tant la mortalitat, està relacionada amb la precarietat laboral, que és una cosa que tenim claríssima, lluitar contra aquesta precarietat també ens ajudarà a reduir la mortalitat.

Ho ha esmentat al llarg de la conversa, però fins a quin punt la Generalitat té en compte els riscos psicosocials a l’hora de fer polítiques de prevenció?

Considerem que cal que la manera en com es fan les avaluacions de riscos psicosocials faci un tomb, per tenir en compte el veritable estat de la salut mental dels treballadors i incorporar-lo com un àmbit de feina més. De vegades és un intangible, però hi posarem molt èmfasi els pròxims mesos, no només des del meu departament, sinó conjuntament amb altres de la Generalitat. La salut mental és un àmbit que ens preocupa cada cop més com a societat i l’empresa hi ha de treballar.