Robots per complementar la falta de professionals de les cures a Catalunya

Fa gairebé un any, el Departament de Drets Socials va anunciar que destinava “5,43 milions al desplegament de l’assistent robòtic ARI, amb l’adquisició de 1.000 unitats. Aquesta plataforma està dissenyada per a una àmplia gamma de gestos i comportaments expressius multimodals que la converteixen en el robot social ideal per a la percepció, cognició, navegació i interacció persona-màquina”. És un dels 765 projectes amb què el departament pretén transformar l’atenció social a Catalunya, gràcies a l’impuls de fons europeus Next Generation.

ARI (assistent robòtic intel·ligent) és un robot humanoide que l’Ajuntament de Barcelona ja ha posat a prova per facilitar la cura de persones grans. La introducció de robòtica als centres de treball catalans no és nova: fa anys que són a la indústria, en quiròfans, comissaries de policia, centres logístics, a l’educació, les finances, l’agricultura o el lleure. També a residències de gent gran i centres de persones dependents. La robòtica col·laborativa o cobots, en què les màquines comparteixen espai amb persones i aprenen tasques noves, és una de les tendències del sector. I com indica ACCIÓ-Agència per la Competitivitat a l’Empresa, “els robots col·laboratius estan dissenyats per realitzar tasques en col·laboració amb treballadors humans. No substitueixen les persones, sinó que les ajuden”. 

“És una ampliació del servei d’atenció a la gent gran, no substitueix persones, sinó que amplia les funcions de les persones que ja treballen amb persones grans”, precisa Carlos Echevarría, director d’Innovació i Planificació Estratègica de l’àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Fa quatre anys que el consistori barceloní està provant l’ARI per atendre persones majors de 65 anys que viuen soles. La primera prova pilot va servir per explorar la proposta, mentre que l’ARI II, un exemplar desenvolupat pel Grup Saltó d’un metre d’altura i 12 quilos de pes que es desplaça dins del domicili amb una autonomia de vuit hores, pot fer un seguiment de la persona, detectar i esquivar obstacles, reconèixer cares i veus, té una pantalla interactiva tàctil, permet carregar el mòbil sense endoll i fer videotrucades.

“Cada cop hi ha més persones dependents i persones grans soles, el públic objectiu creix, i l’ajuntament no pot posar una persona 24 hores al dia per atendre-les, de manera que hem d’escollir”, explica Echevarría. El consistori ja té personal per atendre les persones grans, però insuficient per arribar a tots els casos. La introducció de robots permet que “la persona passi més hores acompanyada i, així, la cuidadora es pot dedicar a allò que li toca, no a les tasques més domèstiques”, detalla el director d’Innovació i Planificació Estratègica. I insisteix: “No penalitzem la persona cuidadora. El robot no la substitueix, sinó que la complementa. El robot fa tasques mecàniques, com demanar cita al metge. I quan l’usuari vol, el desconnecta. Hollywood ha fet molt de mal: l’ARI no és un terminator, sinó un assistent virtual amb rodes”.

En la mateixa direcció parla Lluís Torrens, secretari d’Afers Socials del Departament de Drets Socials, que abans de fer el salt a la Generalitat havia estat director d’Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, on va participar a les proves per introduir robots als domicilis “per complementar la tasca de les professionals i paliar la soledat no volguda”. “Inicialment es va pensar en els robots per mitigar els incis de deteriorament cognitiu, perquè donessin conversa i avaluessin la pèrdua cognitiva. Després es va pensar en un ús més social, perquè les persones puguin tenir un acompanyament robòtic”, exposa. L’existència dels fons europeus Next Generation, que inclouen finançament per desenvolupar la teleassistència avançada, i la necessitat de reformar i millorar els serveis socials a Catalunya han estat l’excusa perfecta perquè des de la Generalitat s’hagi apostat pels ARI. “Tenir un servei al domicili 24/7 és impossible de pagar, tant pels usuaris com per l’administració pública”, sosté Torrens, que també creu que “els humans no són els ajudants dels robots. És al revés: els robots han de servir per millorar les condicions laborals de les treballadores de les cures, ja que comporten un component de tecnificació professional, de major formació, que vol dir més salari”.

“Les cuidadores ja estan prou formades, no s’ha de justificar pagar-les millor amb un robot”, considera Noelia Santiago, delegada del Servei d’atenció domiciliària de CCOO Catalunya. “Fer servir robots per ajudar les professionals en tasques relacionades amb l’ergonomia, perquè no es facin mal, és molt adequat. Però l’atenció de les cures se centra en les persones, de manera que l’han de fer persones”, afegeix. El Sindicat SAD de Cuidadores Professionals coincideix amb les declaracions de Santiago. La representant sindical recorda, d’altra banda, que alguns ginys electrònics que ja fan servir cada dia no sempre funcionen correctament.

“Des d’ACRA estem a favor de l’ús de la tecnologia en els recursos assistencials, ja siguin residències, centres de dia o atenció domiciliària, per citar els tres tipus de serveis per a gent gran amb dependència més emprats”, manifesta l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA). “Hi ha residències que fan servir robots per a les classes de fisioteràpia: mentre les persones repeteixen els exercicis d’aquests robots, els professionals de fisioteràpia poden destinar el seu temps a corregir les postures corporals de les persones usuàries presents a la classe”, exemplifica. Però “en cap cas els robots poden substituir les persones que treballen en una residència, i especialment en els perfils d’atenció directa. Les persones grans necessiten més que ningú el contacte humà, l’afecte de les persones que les cuiden i en tenen cura”.

Els serveis socials es digitalitzen

La revolució digital ja ha començat al tercer sector i pren múltiples formes, com recull l’informe de la Fundació iSocial ‘Innovació tecnològica i serveis socials’: aplicacions, domòtica, internet de les coses, realitat augmentada, realitat virtual, intel·ligència artificial,  geolocalització, tecnologia 3D, sistemes al núvol o softwares diversos. Entitats som Suara han posat en marxa recentment una plataforma d’innovació oberta, conscients que la innovació social i digital “són la clau”, en què els robots també hi tenen cabuda. 

“Gràcies al Projecte Singulars promogut pel Programa d’Economia Social del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, amb el finançament del Ministerio de Trabajo y Economía Social del Gobierno de España, des de l’any passat hem començat a treballar en projectes pilot amb sensòrica als domicilis (sensors i alexas) i amb robots a les residències”, expliquen fonts de l’organització. Dues residències pròpies compten amb robots assistencials: un en un centre en què el deteriorament cognitiu de les persones ateses és gran, de manera que “el robot dona suport a l’equip de professionals, en registrar dades o recordar la medicació, entre d’altres accions”. L’altre robot és en una residència en què “hi ha una preservació cognitiva major. A més de donar suport a l’equip, ofereix suport relacional i d’acompanyament a les persones ateses”. La setmana que ve els arribarà un tercer robot, destinat a la llar digital que hi ha a les oficines corporatives, que serveix per “fer formació experiencial a les professionals i com a “pis mostra” per a les persones amb dependència, que poden millorar la seva autonomia amb solucions tècniques, tecnològiques i/o digitals”.

La inclusió de robots a Suara, com han expressat la resta d’experts entrevistats, tampoc va contra els professionals humans: “Com a cooperativa de treball, la nostra missió última és oferir feines de qualitat a les persones treballadores. Per això incorporem totes aquestes tecnologies a la nostra activitat”. Argumenten que les màquines faciliten a les cuidadores dedicar-se a tasques de valor, alhora que complementen la feina en poder oferir una atenció continuada 24/7 i proporcionen informació (dades) sobre l’estat dels usuaris que permet preveure situacions de risc.

“La robòtica social encara és un àmbit incipient”, indica Toni Codina, director de la Fundació iSocial. “Les solucions encara no estan normalitzades ni escalades, encara es troben en fase de prova”, motiu pel qual actualment “no ha afectat llocs de feina”. Però “si el cost-benefici és raonable, en justificarà la inversió”. A més, “l’àmbit social té dificultats per captar mà d’obra, perquè els salaris són baixos: aleshores, suplir determinats serveis per màquines no és només una qüestió econòmica, sinó per cobrir mà d’obra”. I recorda que “mitigar la soledat d’una persona mitjançant hores i hores d’un cuidador és car i té poc valor afegit. Hi ha robots que han demostrat que mitiguen la soledat i hi ha residències que ja en tenen”.

“Només un dels deu projectes de la crida que vam fer té un robot”, assenyala Sió Heredia, directora executiva del Hub d’Innovació Social i Sanitària (HISS). “La implantació de robots en l’assistència sociosanitària serà llarga, perquè cal veure què poden fer i què no, més enllà de tasques rutinàries”. 

Robots de companyia o intrusos?

Els robots assistencials, com els que dissenya i fabrica PAL Robotics, “estan equipats amb capacitats avançades d’intel·ligència artificial (IA)”, declara Carlos Vivas, director de negocis de l’empresa. “Tenen diversos sensors que capten dades de l’entorn i els fan servir per dur a terme les seves funcions. La recollida de dades s’integra en un software que pren decisions i això fa que el robot tingui unes interaccions més naturals amb les persones: seguiment de cares, d’emocions, de parla i altres senyals”, continua. També saben actuar en situacions imprevisibles, com caigudes, si bé part d’aquesta tecnologia encara és en fase de proves, destaca Vivas. 

Robots de companyia, intrusos, auxiliars de cures, rèpliques modernes de la ‘caixa tonta’, amics o espies? La presència de formes humanoides d’intel·ligència artificial a casa no només pot plantejar dubtes als professionals de les cures, sinó als beneficiaris mateixos i a les entitats que els encarreguen. “Cal vigilar que no aïllin les persones ni les facin dependents”, alerta el director d’Innovació i Planificació Estratègica de l’Ajuntament de Barcelona. I alhora tenir en compte que, per funcionar correctament, els robots han de recollir i emmagatzemar dades (de l’espai, però també informació sensible sobre l’estat de salut de l’amfitrió, entre d’altres). Píndoles informatives que també els nodreixen, per millorar, com a IA que són. 

L’ús de les dades, així com els possibles biaixos del programari amb què han estat concebuts, fan els robots assistencials inseparables de consideracions ètiques. En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, les dades, anonimitzades, el software i els robots són propietat municipal. “Ara hem signat un conveni amb la Universitat de Barcelona per avaluar els aspectes ètics dels ARI, per respectar la intimitat de les persones”, diu Carlos Echevarría.

“La narrativa de l’enginyeria i de les administracions que recolzen el desenvolupament de la robòtica social és que són instruments que no substitueixen, sinó que donen suport a les cures, fent les tasques més repetitives, de poc valor, perilloses i denigrants”, exposa Júlia Pareto, filòsofa i investigadora de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial. “Però hi ha qui alerta que no és tan fàcil separar què és repetitiu, pesat i deshumanitzador i què no”. Un exemple clar és donar de menjar a una persona: és un acte redundant o una manera d’establir lligams emocionals a través de la mirada i la veu? “El límit de la robòtica social fomenta l’autonomia de la persona o la viola? Actua de forma paternalista? I quins tipus de poders nous estableix la presència de robots?”, qüestiona Pareto. “Són tecnologies que ofereixen una interactivitat totalment nova i no s’està abordant quina jerarquia de poder s’imposa entre la persona i el robot. Es pensen només com a auxili de la sobresaturació  actual dels serveis socials, sense haver detectat correctament totes les possibilitats de la pregunta”, lamenta.